diumenge, 25 d’octubre del 2015

Camins d'anada i tornada dins Fotofília

Peus que trepitgen la sorra fins l'horitzó, que van i tornen d'ell com el passat i el futur. Com els versos i les seves interpretacions, que sempre multipliquen el sentit original.

9 comentaris:

  1. Sempre anar i tornar com les onades. I al final tot es repeteix, com els grans de la sorra, i tornem ... als orígens.

    Bona nit Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      bona comparació, la de les onades. I és veritat el que dius en segon lloc també.

      Elimina
  2. Els peus que van cap a l'horitzó, no es corresponen amb els que tornen...Potser alguns hi han trobat un petit paradís...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
  3. Petjades que amaguen un destí,deixant en segon pla un paisatge de sentiments.
    Bona nit Helena.

    ResponElimina
  4. Petjades que amaguen un destí,deixant en segon pla un paisatge de sentiments.
    Bona nit Helena.

    ResponElimina