divendres, 8 d’abril del 2016

El mar dins Las Fotos Mas Alucinantes

Qui escriu això és d'aquelles persones a qui no plau la filosofia del Carpe diem. Però a vegades el passat s'esvaeix, el futur és llunyà, i l'únic que tenim és l'onada del present, l'única que ho sacseja tot, que ens fa sentir vius. Una onada que és com l'horitzó mateix, mai no cesa per molt que avancis.

15 comentaris:

  1. Som a la primavera.
    Floriran les plantes.
    I d'aquí a pocs mesos et podràs capbussar dolçament en aquesta onada que era s'alça desafiant.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari, Xavier! M'agrada que em visitis aquí també!

    ResponElimina
  3. És el que hi ha realment, aquesta onada.
    Les opcions són diverses, deixar que ens cobreixi? saltar-la?... això si depen de nosaltres.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      sí, podem decidir sempre si ens submergim o no en l'onada.

      Elimina
  4. Però l'onada sempre trenca i arriba una altra i una altra, i cap és igual a l'anterior, així anem construint la nostra existència

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      cada onada és igual i diferent alhora de l'anterior.

      Elimina
  5. Deixa't llepar pel present.

    Maco, nena.

    ResponElimina
  6. Sí, però alguna cosa del passat recent ha provocat l'onada, que al mateix temps tindrà conseqüències per un proper futur...
    Cada instant en té un d'anterior i un de posterior!
    Bona tarda, Helena.

    ResponElimina
  7. L'horitzò es alló que no veien perquè la boira del present ens s'ho impedeix,peró la boira s'esvaneix amb el temps.
    Una abraçada!:).

    ResponElimina
  8. L'horitzò es alló que no veien perquè la boira del present ens s'ho impedeix,peró la boira s'esvaneix amb el temps.
    Una abraçada!:).

    ResponElimina
  9. Que vagi a poc a poc, l'onada. Que sigui bressoladora.
    El "Carpe Diem" sempre em porta la sensació que he de córrer molt, afanyar-m'hi, com si perdés un tren.
    (aquest apunt és excel·lent, un temps ben aprofitat)

    ResponElimina
  10. M'agrada molt això que dius del "Carpe diem", Jordi!

    ResponElimina