diumenge, 8 de maig del 2016

GRIFOLL dins Poètica crapulística


Encara que no ho sembli, els arbres de fulla perenne i els caducifolis gairebé es toquen. En l'instant efímer hi ha l'eternitat. En el punt concís de la lluna hi ha tot el cel.

15 comentaris:

  1. A la foto potser gairebé es toquen un moment, però a la realitat les seves fulles coincideixen la meitat de l'any...
    Tan en un cas com en l'altre, l'eternitat si reflecteix, amb menys o més intensitat. La lluna és una perla al mig del cel!
    Eternitat, cel...
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      a mi m'agraden els extrems, quan els arbres perennes contrasten amb els altres.
      Eternitat i cel deuen ser el mateix.

      Elimina
  2. Es curiós. Mai m'havia parat a pensar que en algun temps coincideixen.

    Bona vesprada

    ResponElimina
  3. Això potser sigui el missatge compartit per aquests dos arbres, un instant d'eternitat.
    Bona nit, nina!

    ResponElimina
  4. Una imatge bonica i poètica. El teu escrit l'encalça.

    ResponElimina
  5. La gràcia és que no s'arriben a tocar.
    Però sí: es toquen.

    ResponElimina
  6. Aurèola de la vida;el llenguatge de la natura amb el seu despertar dels seus sentiments i amb les seves contradiccions com l'espiritu de ésser.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Aurèola de la vida;el llenguatge de la natura amb el seu despertar dels seus sentiments i amb les seves contradiccions com l'espiritu de ésser.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. M' encantaaaa!!!! <3!!! gràcies! Ets genial, molt!

    ResponElimina
  9. M' encantaaaa!!!! <3!!! gràcies! Ets genial, molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grifoll,
      Em referia a la imatge més recent que aquesta...

      Elimina