diumenge, 28 de gener del 2018

PRAT, Toni Copa dins Poesia Visual

La inspiració és dins l'obra, però és fugissera i inaprehensible.

PRAT, Toni Arbre/pop dins Poesia visual

Les arrels s'aferren al terra i aferren alhora.
Publicat per a

14 comentaris:

  1. Teresa Duch30 de gener del 2018, a les 12:00

    és veritat, sense inspiració no hi ha obra, però a l'obra no li veiem pas. Si les arrels aferren, de les arrels amb ventoses ja no te'n pots escapar.
    Ambdós tenen una simetria molt surrealista,trobo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de gener del 2018, a les 14:13

      Teresa,
      La inspiració dins l'obra es converteix en la nostra inspiració. No es destrueix, es transforma.
      Hi ha qui no sap arrelar sense prendre la llibertat als altres.
      Tot això em surt ara, ho hauria d'haver posat a dalt!

      Elimina
    2. artur1 de febrer del 2018, a les 17:18

      Aquesta frase m'agrada molt ... "Hi ha qui no sap arrelar sense prendre la llibertat als altres."

      Elimina
    3. Helena Bonals1 de febrer del 2018, a les 17:29

      Artur,
      Hi ha qui és molt possessiu, que no vol dir que estimi més.

      Elimina
  2. Unknown31 de gener del 2018, a les 18:48

    Inspiració una llum que trenca el silenci,la fosco i la solicitud.Un dibuix d'un desig.//*//.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de febrer del 2018, a les 17:15

      Josep,
      La inspiració ens redimeix de tantes coses...
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Jordi Dorca1 de febrer del 2018, a les 16:23

    Al vidre li tocaria esclatar.
    De vegades diuen que va bé.
    Però així és més sensual.
    Dura més.
    És veritat:
    l'artista ho pot fer gairebé tot.
    Vidre i melangia.

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca1 de febrer del 2018, a les 16:24

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)