 |
| MIRÓ, Joan Senyor, senyora, 1969 |
La senyora seria la més baixeta, i amb un ou de color llimona a dalt de tot, un possible símbol del que és molt atractiu, tant com fràgil, la bellesa femenina. El senyor, amb el reflex en un dibuix d'aquest element, és l'home que es dirigeix a la dona, que l'agombola, tot brodant el seu amor, fent art, poesia per arribar-li al cor. La dona és feta de corbes, l'home de rectes, com els dos tamborets mostren.
Molt ben observada l'explicació.
ResponEliminaGràcies, Xavier! Aquest és un Miró dels que es deixen interpretar, la seva obra és tan abstracta...
EliminaMolt bé, Helena! Vist així té més sentit l'art de Miró. Jo potser intercanviaria els colors del senyor i la senyora. Les senyores sempre tenim més color. Però potser Miró no opinava així.
ResponEliminaTeresa,
EliminaMoltes gràcies! Potser els colors se'ls va trobar així i no els va canviar!
Molt subtil, en tots els detalls observats !
ResponEliminaMoltes gràcies, Artur! És una obra molt suggeridora!
EliminaAra ja sabem on s'inspira la senyora Colau per fer els seus pessebres.
ResponEliminaXeXu,
EliminaQue bo! Jo l'he vist, el pessebre d'aquest any, sí que s'hi assembla!
genial la glossa !
ResponEliminaElfreelang,
EliminaMoltes gràcies, m'he quedat descansada amb aquesta interpretació, ja feia temps que no m'hi posava!