 |
| PUJOLÀS, Núria Poema objecte dins Nu |
El personatge Oneguin, de la famosa novel·la de Puixkin, afirmava, almenys en la pel·lícula, que "primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri". Conec alguna dona casada que m'ha explicat que ja no desitja el seu marit, de tant tenir-lo al costat. El vermell de fons d'aquest poema objecte parlaria de la passió que es perd quan et cases. I és que un gran amor és el que "no es pot abastar ni retenir mai", he llegit alguna vegada. Els motius per casar-se no solen ser els d'un gran amor, d'aquí l'"obsolescència programada" de moltes parelles.
Supose que depén dels casos però és obvi que, casats o no, la convivència i el pas del temps resten màgia a la relació, però també aporten profunditat en l'estima. Això si tot va bé.
ResponEliminaNovesflors,
EliminaJo mai m'he casat, no puc parlar per mi mateixa.
Crec que val la pena donar-se l'oportunitat de intentar-ho... potser ens ca(n)sarem o no, però una relació també pot donar guanys enriquidors...chi lo sa ?
ResponEliminaBona revetlla !
artur,
Eliminatot té el seu costat bo i dolent...
Em sorprèn que la gent encara es casi quan avui no cal, em pensava que seria un fet a extingir, això d'haver d'oficialitzar les relacions. Sobre el mon de la parella, com en tot, hi ha qui te sort i qui no en té.
ResponEliminaJúlia,
EliminaJo crec que només tinc mala sort. Però casar-se o ser com a mínim parella de fet ajuda quan perds la parella i necessites cobrar per sobreviure.
L'important és la N. La N de la Núria.
ResponEliminaO la rosa!
Jordi,
EliminaAquest poema visual és important per a mi, al bell mig de tots els altres, per això l'he publicat aquí.
Diuen que la N és dual. Però, i la M?
EliminaNo sé a què et refereixes! El meu nom i cognom són una al•literació d'enes, per cert!
Elimina