diumenge, 13 de juny del 2021

Tenacitat


 BIGAS, Joan Ofici de risc

No arribaràs
amb la seguretat
a sortir-te'n.
Jo sempre he mirat prim:
en el mot i el seu eco.
Publicat per a

10 comentaris:

  1. xavier pujol13 de juny del 2021, a les 21:28

    El mot, mot, mot ot ot ot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de juny del 2021, a les 11:14

      Molt bo, Xavier! Em refereixo a la poesia i la seva interpretació..,

      Elimina
  2. sa lluna14 de juny del 2021, a les 13:35

    Mirar prim no et serveix pel que fa a l'eco. Els teus mots sempre seran els teus, d'això n'estàs segura.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de juny del 2021, a les 13:39

      Sa lluna,
      No, jo no puc estar segura de la interpretació dels altres, però sí de la meva!

      Elimina
  3. KRT20 de juny del 2021, a les 12:34

    Les interpretacions dels altres, ni que difereixin de la teva, els enriqueixen a ells, perquè els ajuden a copsar nous punts de vista a partir dels llurs. La teva seguretat es reflecteix en uns mots, que confegeixes mirant-hi molt prim; però els mots, tanmateix, un cop sembrats al vent, cobren vida pròpia i s'escampen en un eco, una llavor que pot germinar en altres conreus i qui sap si en sortirà una planta diferent, però igualment vàlida.

    ResponElimina
  4. Anònim5 de setembre del 2023, a les 12:58

    El ressò del mot
    em deslliura del temor.
    Si ell arriba
    on el meu cor l’envia,
    que més li puc demanar?

    quisap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 de setembre del 2023, a les 11:10

      "Helena és tots els somnis que la vida/ s’ha anat quedant. Defensa-la amb coratge/ per última vegada, desarmat": això diu Margarit al poema Helena.

      Elimina
    2. Anònim14 de setembre del 2023, a les 13:10

      Mon cos i mon cor
      davant el temor
      de perdre’t Helena,
      més si el destí
      em mana deixar-te anar,
      jo també me n’aniré
      tan lluny o tan a prop
      com el llaç que ens uneix
      pugui estirar-me vora teu.
      Ara desarmat,
      només em queda
      per lluitar, la paraula
      i amb ella a la boca si cal,
      moriré en ta defensa.

      qui sap si...

      Elimina
    3. Helena Bonals15 de setembre del 2023, a les 11:34

      M'agrada moltíssim, qui sap si...!!!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)