dissabte, 20 de novembre de 2021

Com el nom d'Helena


AGUS, Tardor IV 

Tots els afectes,
llevat del que és un clàssic,
s'esvairan.
A banda d'estar en voga,
hi ha el que no passa mai.

12 comentaris:

  1. Jo no he sentit mai que els meus afectes s'esvaeixin. Bé rectifico, sí, sempre n'hi ha algun.

    Però jo crec que n'hi ha molts més, en mi que perduren, no pas un de sol, que no passen mai. Per sort.

    ResponElimina
  2. Carme,
    Antonio Tabucchi deia que es pot tenir un gran amor, dos grans amors, però més ho trobava excessiu. Jo no he sentit mai el mateix quan m'he enamorat de nou que no el primer cop. Tot i que estimo molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tabucchi tenia la seva experiència de la vida, jo tinc la meva i tu la teva, i evidentment no tenen perquè coincidir.

      Per a mi, l'enamorament, no depèn pas de l'ordre, sinó de la persona que hi ha a l'altre costat. Pot ser el primer o el cinquè, no importa.

      I jo el que volia dir és que les persones que he estimat (sense valorar si són grans amors o no, no cal) sempre continuen inspirant-me afecte. Per temps que passi. No marxa, no s'esvaeix. Aquesta era la intenció del meu comentari.

      Elimina
  3. Grans amors ho són tots, mentre ho estàs sentint. Que perdurin en el temps, d'una manera o altra també.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Sa lluna,
    Sobrevivir a un gran amor seis veces, deia Racionero en un títol de llibre. Però continuo pensant que hi ha diferències.

    ResponElimina
  5. D'acord que hi ha afectes que amb el temps es van aprimant fins a desaparèixer com el gat de Cheshire; però el(s) de debò crec que no mor(en) mai. "No estan cremats tots els racons!" Pel que fa al nom d'Helena, el trobo molt bonic, i em remet, és clar, a la muller de Menelau d'Esparta i enamorada de Paris que va ser el pretext del la guerra de Troia, i també al de la reina, i santa, mare de l'emperador Constantí. En el cas de la primera, sembla que acabada la guerra va tornar a Esparta amb el seu marit com si res no hagués passat; allà acull Telèmac quan surt a la recerca del seu pare. Però jo estic segur que, en el fons del fons, l'amor per Paris, ja mort, continuava ardent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Això del meu nom és perquè vaig llegir en un llibre en francès sobre noms de persona que Helena és un nom clàssic, que no passa mai de moda, com els amors clàssics.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Bon joc de paraules, Xavier! Tot s'esvaeix, però sempre alguna cosa queda.

      Elimina
  7. Els afectes han d'estar sempre en el cor. El teu poema implica ser i estar en l'amor.
    Un bell poema.
    Una abraçada.

    ResponElimina