dimecres, 5 de juliol del 2023

Descuidada netedat




LÓPEZ, Antonio Lavabo y espejo, 1967

El realisme,
literalitat falsa,
si no hi surts tu.

Els rajols blancs,
la netedat pretesa,
feta servir.

Helena Bonals


T'espero mirant el mirall
Buit de reflex,
Envoltat del blanc color
de l'absència.

En la intimitat del lloc,
on els somnis de vegades
es desfan per ser reals,
prego pel teu retorn
en la imatge pintada
del vidre a l'espill,
mirant de reüll,
esperant de tot cor.

qui sap si...

15 comentaris:

  1. T’espero mirant el mirall
    Buit de reflex,
    Envoltat del blanc color
    de l’absència.

    En la intimitat del lloc,
    on el somnis de vegades
    es desfan per ser reals,
    prego pel teu retorn
    en la imatge pintada
    del vidre a l’espill,
    mirant de reüll,
    esperant de tot cor.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. qui sap si...
      M'agrada molt i molt! Té molt de sentiment.

      Elimina
    2. Te l'he publicat a dalt.
      Això: "on els somnis de vegades/ es desfan per ser reals" fa pensar molt.

      Elimina
  2. Molt original la foto i el teus haikus ho reflecteixen ben clar.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      és una pintura, no una foto! De tan realista que és sembla que no te n'has adonat! Però seria un realisme màgic, perquè el mirall no reflecteix res més que les rajoles.

      Elimina
  3. M'encanta el primer, Interpretant, em sembla, aquest reflex estrany del mirall. De tota manera la meva interpretació és totalment romàntica, així m'ha arribat,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La meva idea també vol ser romàntica! Moltes gràcies.

      Elimina
  4. Un mirall que no reflecteix ningú em fa pensar, per força. en el comte Dràcula... Però tens raó que, tant en la lírica més intimista com en el realisme més cru, si no s'hi reflecteix l'autor queda una cosa descarnada. Pel que fa a la "netedat pretesa, / feta servir", crec que sempre ens hem d'embrutar les mans, ens hem de comprometre. Tot tan net i polit suggereix la fredor asèptica de l'entomòleg equidistant. El poema de Qui sap si, molt bo també. Bona feia tots dos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Es tracta que no sigui una imatge asèptica, de revista de mobles, sinó que tingui l'autenticitat de ser viscuda.

      Elimina
  5. Que bonic tornar a passar per aquí trobar-hi bells poemes.

    ResponElimina
  6. Si és una pintura és original i molt ben feta.
    M'ha impressionat aquesta imatge amb molt de valor.
    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  7. El realisme,
    literalitat falsa,
    si no hi surts tu.

    Dos mons separats
    del mirall al lavabo,
    dos mon separats.

    Els rajols blancs,
    la netedat pretesa,
    feta servir.

    qui sap si...

    A dalt un mirall
    estris per ser millor.
    A sota, vida.

    ResponElimina
  8. Aquesta separació entre dalt i baix és molt i molt bona! També la dels dos móns separats.

    ResponElimina