AGUS Tarragona dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Que només en el reflex de l'art
podem estar junts, en un cel
de tauler d'escacs sense més contrast
que el del vidre i els nostres troncs.
Com en aquells focs artificials
d'una nit d'estiu, les capçades
de les palmeres són un esclat
que transmuta el taronja en verd,
el que sents en bellesa.
Aquest poema és tot ell, un esclat de bellesa.
ResponEliminaXavier,
Eliminasempre passen les millors coses quan menys les esperes, quan he acabat de publicar aquest poema estava a punt d'esborrar-lo. Li he donat moltes voltes, i em van dir una vegada que em malfio de les meves idees... moltes gràcies!
Les espurnes de les mirades
ResponEliminaque es perden en les nits d’estiu,
són els focs d’artifici
que els troncs de palmeres volants
s’aixequen cel amunt.
No hi més tauler
que el cel ple de núvols
on la pólvora dels ulls encesos en mirar-te,
semblen creuats d’un joc imaginari.
No hi ha més art
que la nostra pròpia vida,
bellesa efímera que es dilueix
com el fum que s’eixampla i desapareix.
Quedant el sol net
quan la mirada et segueix.
qui sap si...
qui sap si...,
EliminaM'agraden molt aquests dos versos: "bellesa efímera que es dilueix/ com el fum que s’eixampla i desapareix.
Curiosa la imatge, curiós i bell el poema.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sí que és especial la imatge, sa lluna! Moltes gràcies!
EliminaA mi també m'agrada molt aquest poema. Té misteri, té sentiment, i és una molt bonica interpretació de la imatge.
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! Tot i que trobo que faig el que diuen que fan tots els autors, escriure sempre sobre el mateix.
EliminaCom de costum, saps copsar molt bé les realitats ocultes que hi pot haver rere una imatge potent, i les converteixes en claror i bellesa. Gràcies.
ResponEliminaM'afalagues, Ramon!
Elimina