LÓPEZ, Duván
La pregunta
Metacrilat en colors
Que entrar dins d'una obra
no vol dir pas entendre-la més.
Just aleshores t'adones
que l'interrogant no desapareix,
sinó que es fa més gran.
Tampoc com a poeta
tens en propietat
tot allò que escrius.
El que prové de l'inefable
en inefable es queda.
Potser en perdre el misteri, desapareixeria la màgia.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Totalment, sa lluna!
EliminaEstic amb vosaltres, fa poc vaig llegir un llibre sobre art "Réelles présences " de George Steiner que no em va agradar gaire o gens, (malgrat el prestigi del seu autor) precisament per això, analitzava tant i ho racionalitzava tant tot, que em semblava que no deixava espai per al gaudi.
ResponEliminaEm fas pensar, Carme. Això que expliques és com anar a veure una exposició i aturar-se a totes les obres, o llegir un poemari sencer. L'estil avorrit és el de voler-ho dir tot.
EliminaM'agraden molt els dos últims versos. Com Rilke, respectes allò inefable que t'inspira i aspires a insinuar-lo en el poema, però mai, per definició, no el podrem expressar en la seva plenitud. I és clar que un cop fas públic un poema, ja no és ben bé tot teu,. perquè cada lector se'n pot fer la seva pròpia pel·lícula, i aquesta "re-creació" contínua és la màgia de la poesia.
ResponEliminaAixò de fer-se'n la pròpia pel•lícula ho trobo una bona imatge del que es fa quan s'interpreta.
Elimina