Cartell per al Festival de cultures del Pirineu
Dansàneu d'aquest estiu
Kandinski deia que el contrast en art només funciona entre elements en el mateix pla moral. La fotografia dins d'aquest cartell porta el contrast al límit, entre natura, rusticitat, i plàstic, progrés. Però hi ha almenys dues coincidències, la casualitat que deia Valéry que era l'únic que li importava. La cadira reposa en el sotabosc igual que els troncs dels arbres. I aquesta cadira és un element habitual en els concerts d'estiu. Per econòmica, normalment. Més aviat antiestètica, com aquelles portes blanques tan classicones, cursi, falsament luxoses, de mal gust. Però que en aquesta imatge funciona molt bé. No es pot matar tot el que és gras.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada