Disseny meu per a un premi
El 8 del dia de les dones convertit en símbol de l'eternitat, d'aquí el "sempre". De color lila, el color del feminisme. El vermell i el blau de les pintades inclinades cap endavant, apassionades, com la lluita de les dones, parlen dels dos contraris que fan el color lila, de dona i home, de roig de rosa i de blau de tinta. Del terme mig, la igualtat entre els dos, en el centre del símbol de l'eternitat. Les dones i "els dies" dedicats a elles. Un vuit que també recorda un rellotge de sorra.
A les antigues càmeres analògiques, aquest "vuit" ajagut també era el símbol de l'infinit.
ResponEliminaSempre m'agraden els teus dissenys, Helena i si els expliques, encara més.
Xavier,
EliminaAmb la tinta lila del bolígraf de la Carme Forcadell!
Has sabut incloure molts conceptes en un de sol, genial i felicitats!.
ResponEliminaArtur,
EliminaMoltíssimes gràcies!! La gràcia és que tingui tantes interpretacions. A banda d’això, em diuen que és molt estètic.A veure si tinc sort.
Què no triguem tant com un rellotge de sorra a veure la igualtat!
ResponEliminaM'agrada molt el teu dibuix. Sort!
Aferradetes, Helena.
Sa lluna,
ResponEliminaEls premis de disseny donen més que no els de poesia. “Ets poeta, moriràs sense una pesseta”. Moltes gràcies!