Lolita Lagarto, gioconda, dins el bloc píxel-accions

Bàsicament, aquest retrat es diu "gioconda" perquè fa servir la tècnica de Leonardo: esborrar les línies d'expressió d'ulls i llavis per generar misteri, que no sàpigues si la protagonista somriu o està trista. Per altra banda, són uns ulls que miren qui els mira, unes ninetes que si no fossin tan fosques reflectirien l'observador, com ho sol fer, metafòricament, l'art. "L'amor neix de la vista i els ulls el xerren", diu una entrada al diccionari Amb cara i ulls de Víctor Pàmies, dita que sol ser veritat, també en relació a una imatge com aquesta, que es fa admirar.

PORTA, Carles, L'acompanyant silenciós dins Instants que m'acompanyen

La nostra ombra seria com una maleta que s'arrossega, com la nostra ànima, si és que en tenim. Ben plena de tot allò que estimem, de records i expectatives. Unida al nostre cos per ben poc, fràgil com la nostra vida, efímera com el que trigues a creuar un carrer en verd. Una foto on hi hauria una metàfora extesa, i d'altres interrelacions. Molt brillant.

PORTA, Carles Dies de pluja dins Instants que m'acompanyen

La pluja ens allibera, com ho fa la tristesa a vegades, de la monotonia de la vida, si més no. Sembla una cosa atàvica, de caminar descalça sobre el terra mullat. Endavant encara que faci mal temps. Una imatge que capta la bellesa del moment, tan efímer com les gotes que toquen el terra.

APU, Festival aeri de Barcelona 2011 (La festa del cel) dins VeoDigital

Bandera verda, cap núvol, i avions en vol: quanta escaiença, quanta bellesa, quina joia de viure transmet aquesta imatge. Sembla que la bandera i els avions se saludin, que els dos elements vinguin a ser el mateix.

PORTA, Carles Proximitat ignorada, dins el bloc Instants que m'acompanyen

A vegades allò que busquem és a 360 graus de nosaltres mateixos, o sigui, exactament on ens trobem. Per molt lluny que vagis, només pots arribar fins on eres, deia Pessoa. La turista es mira el plànol il·lustrat, l'home mira per la finestra, els dos voldrien anar més lluny, amb el plànol o amb la vista. Una mira endavant, l'altre endarrere, els dos es troben en el present. Es troben molt a prop i no ho saben, de la mateixa manera com la xarxa ens apropa.

Imatge trobada al bloc La panxa del bou

Deixant de banda que hi ha llibres molt dolents, i que a Tele 5 no tot és "escombraria", aquest anunci em fa somriure. També cada cop que no proves d'escoltar el que diu una obra, apart de contemplar-la o llegir-la, aquesta mor una mica. L'important és fer servir la intel·ligència, i no atrofiar-la amb aquests programes de televisió.

MADOZ, Chema

Amb un poema, amb les entrades en un bloc, anem fent passar les gotes de poesia pel fil del text, tot provant de retenir-les per una breu estona almenys, fins que s'evaporin, i fent-ne una mena de collaret, generant bellesa. La fotografia aconsegueix de fer perdurar les gotes fràgils també.