ALONSO, Gabriel, dins el bloc Gabriel Alonso

L'artista omple de color la seva obra, la qual fa art, i la qual alhora es recolza en un seient del mateix color negre del pintor, perquè en ella s'hi troba una part d'aquest creador. Al mateix temps, ell es recolza en un seient de colors com la figura que crea: l'artista es construeix ell mateix amb l'obra. Sense l'obra només seria una figura fosca i prou.

ARTIGAU, Francesc, Cercant l'ombra en dansa, oli sobre tela, dins Sala Parés

La noia que aprèn l'art de ballar, i el professor que la guia, com el crític d'una obra, s'entremesclen en les respectives ombres a la paret. Tots dos són necessaris per generar art.

TÀPIES, Infinit, 1988

Més enllà dels marges de l'obra, sempre és infinit. Si no hi ha marc, com el d'una finestra, encara més. Jo l'he vist en directe, aquesta obra, i l'he retinguda a la memòria. És tota la llibertat que podem tenir com a persones, la de l'art. El cel encapsulat.

SÁNCHEZ ÁVILA, Juan C. "Érase una vez...". Cité de Carcassone, Occitània. Dins el bloc Barcelona Photo

Només les coses autèntiques envelleixen bé. Com els arbres caducifolis, i aquesta "Cité de Carcassone" de conte de fades, per exemple. Vell i bell, per molt decadent que sigui, i per molt mal temps que faci. Romàntic, líric, sentimental, estètic. I acaba bé, com tots els contes, al contrari de la vida.

Imatge trobada en un fullet de la Biblioteca "La Bòbila" de l'Hospitalet del Llobregat "Club a Barcelona. Acte 1"

Entre les aigües estancades i les aigües tèrboles. Entre la seguretat i el risc. Està bé de bastir "un pont sobre aigües tèrboles", que cantaven els Simon & Garfunkel, però també sobre les calmades. Caldria anar pel fil de la navalla sempre, si no fos tan difícil.

BRAVO, Arranz, El pont de la llibertat a l'Hospitalet

Kandinsky deia que els qui veuen connotacions sexuals en una obra d'art, és que són ells que tenen el problema. No conec ningú que li agradi aquesta mena de torre Eiffel de l'Hospitalet. Que si és un símbol fàl·lic, que si és lletgíssim, sobretot la part de sota. A mi m'agrada: perquè hi ha un contrast entre l'arc, el pont abstracte, i l'orgànic que l'aguanta: la llibertat s'ha aconseguit amb moltes morts.

PORTA, Carles, Aglomeracions endreçades-Camp Nou, dins "Instants que m'acompanyen"



KLEE, Paul, Flora on the sand

Tots els colors, totes les edats, tots els equips: la vida en la seva varietat, encabida en el seu espai respectiu a les graderies d'un camp de futbol. El desordre dins de l'ordre. Deia Kipling que les multituds embruten, però també transmeten molta joia de viure.