Mira amunt quan camines!

TORRAS, Josep Conèixer Granollers
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És dalt, i és sota,
que el bell es manifesta.
És dins, i és fora,
síntesi del balcó.
Passat que mai no minva.

Bo, bell i veritable

Aquest és el disseny complet amb slogan, que ha inspirat el meu poema dins En cada vers que has entès.

El cartell que vaig fer per al Festival Acròbates 2018 també és un exemple de disseny que pocs entenen. Aquesta vegada, doncs, sou vosaltres que feu aquest blog, us proposo que em digueu què interpreteu.

Submerció

SERRA de RIVERA, Xavier Banyista
dins col·lecció d'art Lluís Bassat

Em mostro nua,
però sempre no del tot.
Braços i cames
amago dins del vers.
La porta, mig oberta.

PRAT, Toni Poesia visual núm. 281
dins Poesia visual

Quan t'empresonen només empresonen la teva part de fora, per dins pots continuar sent lliure.

Helena Bonals

Per molt lladre de "guante blanco" que siguis i per molt llest que et pensis ser, amb la compra dels guants sempre hi van unes manilles com a kit de regal...

Toni Prat

Excel·lir

CESC I per què no? dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

L'ou blanc contrasta
amb els seus companys rossos,
però alhora
s'assembla més al fons,
perquè va més enllà.

Helena Bonals


Altres matisos
fan que molt més m'estimi
l'ovella negra.

Xavier Pujol

PUJOLÀS, Núria Poema objecte dins Nu

El personatge Oneguin, de la famosa novel·la de Puixkin, afirmava, almenys en la pel·lícula, que "primer ve el matrimoni, després el tedi i després l'adulteri". Conec alguna dona casada que m'ha explicat que ja no desitja el seu marit, de tant tenir-lo al costat. El vermell de fons d'aquest poema objecte parlaria de la passió que es perd quan et cases. I és que un gran amor és el que "no es pot abastar ni retenir mai", he llegit alguna vegada. Els motius per casar-se no solen ser els d'un gran amor, d'aquí l'"obsolescència programada" de moltes parelles.

Escacs

Solstici 2019. Erm
Exposició al Centre d'art de l'Hospitalet Tecla Sala
fins el 14 de juliol de 2019

Que "només poden ser feliços els rossos i d'ulls blaus", deia Thomas Mann a Tonio Kröger. Que només poden ser rics els de països nòrdics. La mateixa cadira, de color ocre, sencera i de luxe, és de color negre, destrossada i decrèpita a l'altra banda. Com en un joc d'escacs, blancs contra negres. Per més que no ho puguem entendre, és així.