divendres, 6 de gener del 2012


PEPPER, Steve. Dins el bloc Adverbia

Aquest solapament entre l'arbre i la muntanya, entre el primer pla i el rerefons, és molt aconseguit. Les branques de l'arbre tendeixen cap amunt, com la muntanya il·luminada pel sol. Entre allò petit, l'arbre, i l'immens. Mens agitat molem, amb aquesta imatge el fotògraf ha aconseguit de dir alguna cosa, de "moure" la muntanya.

10 comentaris:

  1. Cal que les idees facin brillar el dia a dia...

    ResponElimina
  2. Doncs avui van de tort, perquè no entenc l'Olga, tu. Deu ser que faig papers per una beca...

    ResponElimina
  3. Fas goig, paisatge.
    Dins l'arbre ets immensa,
    branca, si em mires.

    ResponElimina
  4. Immensa pau
    iiaires de llibertat;
    dolça quiedtud

    ResponElimina
  5. Branca, si em mires,
    com l'arbre i la muntanya
    et fas immensa.

    Dolça quietud,
    branques en llibertat,
    arrels i cim.

    [disculpeu que us prengui un vers de cada un, és que m'inspiren]

    ResponElimina
  6. La mirada fa la bellesa, i de vegades la mirada d'altri és la que ens ajuda a veure-la millor. és el ue trobo amb aquesta fotografia i el teu encertadíssim comentari. I que ben filats els versos recollits per a un poema preciós!!!
    Bell i sublim 2012, Helena!

    ResponElimina
  7. Benvingudes les teves paraules, Eduard! Bon any nou per a tu també!

    ResponElimina
  8. La cantireta necessitava fang per refer-se. Avui se troba bé, no patiu! :)

    ResponElimina