diumenge, 14 de desembre del 2014

Gronxador dins Las fotos mas alucinantes

Noia agafada de la terra per dalt, gronxant-se, gairebé volant. El que seria la poesia, amb la vista d'un coll il·luminat entre dos pics, rerefons paral·lel al primer pla. Muntanyes de la forma que es relacionen amb el llac profund del contingut.

12 comentaris:

  1. Si la noia es deixa anar, pot volar com un ocell que té el niu a les altes muntanyes que s'emmirallen al llac...Aquest els dóna la saó perquè fructifiqui
    la poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      és maca la paraula saó! La poesia fructifica gràcies a les muntanyes i el llac, crec.

      Elimina
  2. Un contingut visual de bones connexions poètiques com la poesia tant a prot de la felicitat.
    Tarda de Mozart.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep Aguilera,
      estic d'acord que la poesia és molt a prop de la felicitat!

      Elimina
  3. I què és sinó la poesia? Gronxar-se entre versos, surar sobre idees, flotar per sobre i amb el sentiment que busca ser plasmat. Un passeig bressolat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH,
      m'agrada més el teu comentari que la meva interpretació!

      Elimina
  4. http://emmagunst.blogspot.com.es/2014/12/mira-gonzalez-me-estoy-volviendo-cada.html

    La cita a la dreta del bloc t'escau.

    Un petó!

    ResponElimina
  5. De moment em gronxo, després ja veurem.

    ResponElimina
  6. Gronxar-se és una de les coses de la que més gaudeixen els nens i també era una de les meves quan ho era.

    ResponElimina
  7. Lupe,
    me'n recordo que em va costar d'aprendre, a gronxar-me.

    ResponElimina