Peus que s'aixequendamunt la fusta morta.Del sòl al cel.
M'agrada més el teu haiku que no pas el meu, Carme!Ja te l'he publicat.
A mi m'agraden tots dos. És fantàstic com traieu suggestions de les imatges i com jugueu amb els conceptes. Quina sort, llegir-vos.
La sort és llegir-te a tu, Ramon!
Peus nus enlairats.Gairebé amb les puntestocant el tronc.Aferradetes, Helena.
sa lluna,Te'l publico a dalt!
Pedestal de bellesa !.Salut :)
Artur,Sí que és com un pedestal!
El pedestal sec base de l’estàtua, la vida manté.qui sap si...
Qui sap si..., Kafka parlava del pedestal a terra, i la mirada en la llunyania. M'hi has fet pensar.
Peus que s'aixequen
ResponEliminadamunt la fusta morta.
Del sòl al cel.
M'agrada més el teu haiku que no pas el meu, Carme!
EliminaJa te l'he publicat.
A mi m'agraden tots dos. És fantàstic com traieu suggestions de les imatges i com jugueu amb els conceptes. Quina sort, llegir-vos.
ResponEliminaLa sort és llegir-te a tu, Ramon!
EliminaPeus nus enlairats.
ResponEliminaGairebé amb les puntes
tocant el tronc.
Aferradetes, Helena.
sa lluna,
EliminaTe'l publico a dalt!
Pedestal de bellesa !.
ResponEliminaSalut :)
Artur,
EliminaSí que és com un pedestal!
El pedestal sec
ResponEliminabase de l’estàtua,
la vida manté.
qui sap si...
Qui sap si...,
ResponEliminaKafka parlava del pedestal a terra, i la mirada en la llunyania. M'hi has fet pensar.