divendres, 9 de juliol de 2021

L'Odissea


 Niporepte 325 Nimfa


Nimfa Calipso,
el teu amor profà,
que mai pot ser,
embolicat amb seda,
vels de felicitat.

10 comentaris:

  1. L'Odissea és una font inesgotable d'art. Calipso oferia a Ulisses la immortalitat, una felicitat eterna si es quedava amb ella, però l'heroi enyorava la seva petita illa i la seva fidel muller, i va refusar el gentil oferiment. Hi ha qui diu que Calipso es va morir de pena, però jo penso que era immortal i que es devia acabar consolant amb alguna altra joguina. La imatge, molr suggerent, i el poema, molt encertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Margarit en va fer un poema, el poema que em va convertir a la poesia: "Darrere les paraules només et tinc a tu./ Trist el qui mai no ha perdut/ per amor una casa./ Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi./ Jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". És per això que no crec que Calipso "es devia acabar consolant amb alguna altra joguina". "Dona de primavera" es titula, perquè era una dona molt enamorada.

      Elimina
    2. Un poema magnífic, el d'en Margarit, també.

      Elimina
  2. Una imatge fantàstica, com al relat al que pertany.
    Bon cap de setmana !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, m'hi projecto molt, en aquest poema!

      Elimina
  3. La felicitat rere un vel és un miratge?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el vel que és un miratge, Xavier. Sobre una roca de duresa, la vida.

      Elimina
  4. Aquest amor em sembla molt protegit, molt cap endins.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina