L'Odissea és una font inesgotable d'art. Calipso oferia a Ulisses la immortalitat, una felicitat eterna si es quedava amb ella, però l'heroi enyorava la seva petita illa i la seva fidel muller, i va refusar el gentil oferiment. Hi ha qui diu que Calipso es va morir de pena, però jo penso que era immortal i que es devia acabar consolant amb alguna altra joguina. La imatge, molr suggerent, i el poema, molt encertat.
Ramon, Margarit en va fer un poema, el poema que em va convertir a la poesia: "Darrere les paraules només et tinc a tu./ Trist el qui mai no ha perdut/ per amor una casa./ Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi./ Jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". És per això que no crec que Calipso "es devia acabar consolant amb alguna altra joguina". "Dona de primavera" es titula, perquè era una dona molt enamorada.
L'Odissea és una font inesgotable d'art. Calipso oferia a Ulisses la immortalitat, una felicitat eterna si es quedava amb ella, però l'heroi enyorava la seva petita illa i la seva fidel muller, i va refusar el gentil oferiment. Hi ha qui diu que Calipso es va morir de pena, però jo penso que era immortal i que es devia acabar consolant amb alguna altra joguina. La imatge, molr suggerent, i el poema, molt encertat.
ResponEliminaRamon,
EliminaMargarit en va fer un poema, el poema que em va convertir a la poesia: "Darrere les paraules només et tinc a tu./ Trist el qui mai no ha perdut/ per amor una casa./ Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi./ Jo em crec el que passa en la nit/ estrellada d'un vers". És per això que no crec que Calipso "es devia acabar consolant amb alguna altra joguina". "Dona de primavera" es titula, perquè era una dona molt enamorada.
Un poema magnífic, el d'en Margarit, també.
EliminaMoltes grácies, Ramon!
EliminaUna imatge fantàstica, com al relat al que pertany.
ResponEliminaBon cap de setmana !
Moltes gràcies, Artur, m'hi projecto molt, en aquest poema!
EliminaLa felicitat rere un vel és un miratge?
ResponEliminaÉs el vel que és un miratge, Xavier. Sobre una roca de duresa, la vida.
EliminaAquest amor em sembla molt protegit, molt cap endins.
ResponEliminaAferradetes, nina.
sa lluna,
EliminaSí, és fet de molta vida interior.
Embolcalla mar
ResponEliminael cos que eternament
voldré estimar,
deix que sigui la tela
que la cobreixi sempre.
qui sap si...
Ui, és preciós, qui sap qui...! El cos embolcallat per la mar, cobert per la tela, no seria més que el cos embolcallat per la poesia.
Elimina