Has trobat una bona imatge per expressar el que tu volies o en tot cas, si és a l'inrevés, l'has sabut aprofitar molt bé. L'abstracte i la realitat es barregen ben sovint.
Ben explicat. També, potser, a partir dels sentit podem copsar la realitat i elevar-nos a l'abstracció, que és la mateixa realitat en un altre nivell. Com de costum, ens fas pensar.
Molt bona metàfora, Helena. Els teus sentiments fan poesia més enllà de la realitat. M'ha agradat com ho planteges. Cordialment. Ja en tinc un nou relat per a llegir. Te'l recomane.
Bufa el vent i em duu les teves paraules de vegades plàstiques, de vegades negres, de vegades plenes de somnis, de vegades... Segueix bufant i un remolí te’ls torna, no tan acolorits, més secs, més pobres, menys plàstics, sense tants de somnis, els justos, però versos al hora que sortint de mi venen a tu, porucs, temorosos , sens dubte esperant el beneplàcit d’algú llunya. I torna el viatge de branca en branca, d’arbre en arbre, de bosc en bosc, fins aïllar la mar i fer-la seva. La mar és meva! Crida el poema enlairat, i qui ho escriu seu creu perquè la veu li ve de més enllà de les seves il•lusions, i torna el crit, i s’ho creu més, perquè suposa que ve de tu... Bufa el vent i em duu les teves paraules .
qui sap si... en resposta a:
Imatges, reflexos, miralls, d'un poema a un altre com de branca en branca.
De vegades, l'abstracte i la realitat, són una mateixa cosa.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Jo diria que sempre són el mateix, en dos plans diferents, com en la imatge, sa lluna.
EliminaHas trobat una bona imatge per expressar el que tu volies o en tot cas, si és a l'inrevés, l'has sabut aprofitar molt bé. L'abstracte i la realitat es barregen ben sovint.
ResponEliminaEts la Carme?
EliminaLa imatge és primer que el poema, m'ha inspirat això.
Sí que soc la Carme!
EliminaL'abstracció és la realitat passada per la psique.
ResponEliminaXavier, l'abstracció és com la deducció, va de dalt a baix.
EliminaBen explicat. També, potser, a partir dels sentit podem copsar la realitat i elevar-nos a l'abstracció, que és la mateixa realitat en un altre nivell. Com de costum, ens fas pensar.
ResponEliminaRamon,
EliminaSense abstracció no hi ha art, per realista que siguis.
Interesante definición de poesía...
ResponEliminaAna,
ResponEliminaÉs com jo ho vec.
Molt bona metàfora, Helena. Els teus sentiments fan poesia més enllà de la realitat.
ResponEliminaM'ha agradat com ho planteges.
Cordialment.
Ja en tinc un nou relat per a llegir. Te'l recomane.
Moltes gràcies, Rafael! De seguida que pugui et visito!
EliminaBusca l’essència
ResponEliminala realitat plàstica
de la forma ,
de la lletra,
fer-se vers,
deixar de ser silenci,
i néixer com so
i sentiment.
Dibuixa més lletres,
per fer més sonor
el mon
dels meus sentiments.
elpesdelaparaula
Moltes gràcies pel teu poema, que es complementa amb el meu, elpesdelaparaula.
ResponEliminaDe nuevo llegó a este interesante poema. Muy acertado...
ResponEliminaBesos y enhorabuena
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRetalls de versos,
ResponEliminaparaules cosides,
sentiments a flor.
Faig de les teves lletres
les arrels dels meus versos.
qui sap si...
Imatges, reflexos, miralls,
Eliminad'un poema a un altre
com de branca en branca.
Bufa el vent
Eliminai em duu les teves paraules
de vegades plàstiques,
de vegades negres,
de vegades plenes de somnis,
de vegades...
Segueix bufant
i un remolí te’ls torna,
no tan acolorits,
més secs,
més pobres,
menys plàstics,
sense tants de somnis,
els justos,
però versos al hora
que sortint de mi venen a tu,
porucs, temorosos ,
sens dubte esperant el beneplàcit
d’algú llunya.
I torna el viatge
de branca en branca,
d’arbre en arbre,
de bosc en bosc,
fins aïllar la mar i fer-la seva.
La mar és meva!
Crida el poema enlairat,
i qui ho escriu seu creu
perquè la veu li ve de més enllà
de les seves il•lusions,
i torna el crit,
i s’ho creu més,
perquè suposa que ve de tu...
Bufa el vent
i em duu les teves paraules .
qui sap si... en resposta a:
Imatges, reflexos, miralls,
d'un poema a un altre
com de branca en branca.
Et superes, qui sap si...!
EliminaEl vers és real,
ResponEliminala poesia també
no és abstracte
la vida és concreta,
tangible en els sentits.
qui sap si...
Això que la poesia no és abstracta em fa pensar, jo crec que les metàfores si ho són.
Elimina