Tot poema
és una detenció,
ja que sostreu formes de la vida
per conservar-les en els versos.
Joan Brossa
MERCADER, Miquel A.
Poema visual dins Miquel Mercader, poesía visual
Una llauna plena de peixos metafòrics, per la semblança de les pinces amb el cos i la boca d'un peix. Una abstracció dels peixos, doncs, que fa art. Un art que serveix per conservar la vida com ho fa una llauna de conserves. Poema genial.
Els dos materials em semblen contrastos forts. Tots dos objectes volen agafar parts d'un tot: una verdura, un peix, una camisa, uns llençols. En aquesta vida sempre intentem conservar i subjectar allò que no es pot. Gràcies per les imatges.
ResponEliminaSí que és veritat això que dius que els dos objectes volen agafar parts d'un tot!
ResponEliminaMolt bona interpretació del poema.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna!
EliminaVolia estendre la roba d'una rentadora, he obert una llauna i amb les sardines he tornat a embrutar la bugada!
ResponEliminaHa, ha, que bo, Xavier!
ResponEliminaInteresante interpretación del poema.
ResponEliminaAna,
EliminaMoltes gràcies!
Gràcies Helena per la difusió i interpretació tant senzilla i realista a la vegada d'aquest Poema visual. M.A. Mercader
ResponEliminaMiki,
EliminaGràcies a tu per la inspiració! Aquí en tens un altre.
M'agrada el poema-imatge i m'agrada com ho expliques.
ResponEliminaEl poema-imatge és genial, com ja dic, Ramon.
EliminaNice post thank you Tracey
ResponEliminaGuardo en un cor
ResponEliminade llauna oberta,
les pinces on m’alimento
de la teva poesia.
Penjades en un fil
de pensament,
un dia pinço mots
que l’atzar em fa llegir
dels teus escrits.
D’altres són les paraules
que em persegueixen
des la boca d’aquests animalons
de fusta de colors.
Però sempre és l’aire
qui en du noves teves
i jo confino els portadors
i els guardo en un cor de llauna,
per preguntar en altes hores
de la matinada.
I que me’n dieu d’ella?
Com somriu en escriure
això que m’arriba.
De vegades els solto
com si fossin coloms
per veure que em porten
entre la mordassa
de fusta acolorida.
Ja se que els dus a l’aire
els teus versos
però els meus caçadors són bons
i me’n guarden molts
que deixo lliures altre cop,
i de vegades perquè no es perdin
quatre mots afins a mi
els hi ensenyen el camí.
Tinc un armari de llaunes de cor
i un oceà de pinces nedadores,
també tinc la infinita esperança
que de matí en matí,
m’arribarà quelcom nou per a llegir,
i així tornar a encetar els meus mots petits.
qui sap si...
"Ja se que els dus a l’aire/ els teus versos", és molt joliu això!
ResponElimina