dissabte, 9 de juliol del 2022

Tot poema és una detenció


Tot poema
 és una detenció,
ja que sostreu formes de la vida 
per conservar-les en els versos.
Joan Brossa


 MERCADER, Miquel A. 

Una llauna plena de peixos metafòrics, per la semblança de les pinces amb el cos i la boca d'un peix. Una abstracció dels peixos, doncs, que fa art. Un art que serveix per conservar la vida com ho fa una llauna de conserves. Poema genial.

15 comentaris:

  1. Els dos materials em semblen contrastos forts. Tots dos objectes volen agafar parts d'un tot: una verdura, un peix, una camisa, uns llençols. En aquesta vida sempre intentem conservar i subjectar allò que no es pot. Gràcies per les imatges.

    ResponElimina
  2. Sí que és veritat això que dius que els dos objectes volen agafar parts d'un tot!

    ResponElimina
  3. Molt bona interpretació del poema.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  4. Volia estendre la roba d'una rentadora, he obert una llauna i amb les sardines he tornat a embrutar la bugada!

    ResponElimina
  5. Gràcies Helena per la difusió i interpretació tant senzilla i realista a la vegada d'aquest Poema visual. M.A. Mercader

    ResponElimina
  6. M'agrada el poema-imatge i m'agrada com ho expliques.

    ResponElimina
  7. Nice post thank you Tracey

    ResponElimina
  8. Guardo en un cor
    de llauna oberta,
    les pinces on m’alimento
    de la teva poesia.
    Penjades en un fil
    de pensament,
    un dia pinço mots
    que l’atzar em fa llegir
    dels teus escrits.
    D’altres són les paraules
    que em persegueixen
    des la boca d’aquests animalons
    de fusta de colors.
    Però sempre és l’aire
    qui en du noves teves
    i jo confino els portadors
    i els guardo en un cor de llauna,
    per preguntar en altes hores
    de la matinada.
    I que me’n dieu d’ella?
    Com somriu en escriure
    això que m’arriba.
    De vegades els solto
    com si fossin coloms
    per veure que em porten
    entre la mordassa
    de fusta acolorida.
    Ja se que els dus a l’aire
    els teus versos
    però els meus caçadors són bons
    i me’n guarden molts
    que deixo lliures altre cop,
    i de vegades perquè no es perdin
    quatre mots afins a mi
    els hi ensenyen el camí.
    Tinc un armari de llaunes de cor
    i un oceà de pinces nedadores,
    també tinc la infinita esperança
    que de matí en matí,
    m’arribarà quelcom nou per a llegir,
    i així tornar a encetar els meus mots petits.


    qui sap si...

    ResponElimina
  9. "Ja se que els dus a l’aire/ els teus versos", és molt joliu això!

    ResponElimina