diumenge, 26 de febrer del 2023

Aquarel·les amb sentit


DOMINGO, Enric
Matagalls (Montseny nevat) dins el blog Fita

Travessant les muntanyes de la vida, pots anar sol o acompanyat. "No es va casar mai, però va viure permanentment enamorat", que deia Pla.


DOMINGO, Enric
Matagalls (Montseny nevat) dins el blog Fita

Entre un costat i l'altre del camí, el campanar que indica el terme mig, el més elevat que podrem trobar sempre.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

11 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de febrer del 2023, a les 17:50

    Permanantment enamorats de les muntanyes deuen estar, tots dos, en Xavier i l'Enric Domingo. Deu ser per això que les seves aquarel·les (i també els escrits d'en Xavier) estan plenes de sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de febrer del 2023, a les 18:55

      Estic d'acord amb tu, Carme! Però jo no em referia a això.

      Elimina
    2. Carme Rosanas26 de febrer del 2023, a les 21:41

      Ja sé que no, Helena, disculpa, però m'ha fet gràcia desviar el tema cap a aquest costat.

      Tots estem enamorats de moltes coses, però habitualment l'expressió "estar enamorat" no implica cap confusió. Tots entenem molt bé que parlem de l'enamorament d'una persona.

      Elimina
    3. Helena Bonals1 de març del 2023, a les 21:49

      Carme,
      El que diu Pla, com és habitual en ell, posa el dit a la llaga, i no penso dir per què, no vull ferir ningú.

      Elimina
    4. Carme Rosanas1 de maig del 2023, a les 17:15

      No cal dir-ho, Helena, s'entén perfectament.

      Elimina
  2. xavier pujol26 de febrer del 2023, a les 22:52

    Ha estat una sorpresa veure les aquarel·les de l'Enric tan bellamment acompanyades pels teus pensaments. Gràcies Helena.
    Li passaré aquest enllaç a l'Enric Domingo.

    ResponElimina
  3. Anònim27 de febrer del 2023, a les 21:02

    Cau blanca
    i gebrada
    cada llàgrima
    des del meu
    núvol amagat,
    allí on deso
    els versos
    que escric
    quan penso amb tu.
    Pinta de boira i gel
    el terra on descansen
    els somnis pintats
    amb pinzells celestials.
    La terra,
    on visc,
    on escric,
    on penso,
    on em delit
    per poder-te ho dir,
    veu con son silents
    els sons,
    i en el seu lloc,
    han acollit
    les salobres gotes
    que plora el cor.
    Nevat queda
    el meu entorn
    i jo amagat veig
    resplendent
    el sol en la capa
    que ha caigut
    per què la puguis
    trepitjar.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals1 de març del 2023, a les 21:50

      qui sap si,
      S'escau moltíssim a aquestes aquarel·les el teu poema!

      Elimina
  4. KRT30 de maig del 2023, a les 18:41

    M'agraden aquestes aquarel·les, i el poema de Qui sap si. Entre tots ajudeu a il·luminar dies que de vegades potser apunten rúfols. És la gran força de l'art. Gràcies.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)