Faré un comentari d'un post de l'any passat. Com et diuen les companyes, a escriure diàriament. Però sies indulgent. Si un dia no ho pots fer, ja ho faràs (i millor) l'endemà.
El paradís perdut de la infantesa, el jardí dels cinc arbres... Sort de la literatura, que ens permet de fer-ne reviure espurnes, com aquell "ancien volcan / qu'on croyait trop vieux". No paris d'escriure.
Desfàs en negre sobre blanc els records de petit que somies fer realitat en fer-te gran. Escrius allò que va passar per conjurar-ho i fer-lo realitat. Escriu. Deixa-m llegir que vas fer ahir. Escriu i dóna’m l’oportunitat d’aprendre del teu passat.
Apa, doncs a no parar d'escriure...
ResponEliminaNulla die sine linea, Carme. Tot i que jo no ho compleixo.
Eliminahi, hi, hi! na Carme m'ha tret un somriure avui.😉
ResponEliminaAixò mateix anava a dir jo.
Aferradetes, nina.
Us he de fer cas, sa lluna.
EliminaAbraçades!
Faré un comentari d'un post de l'any passat. Com et diuen les companyes, a escriure diàriament.
ResponEliminaPerò sies indulgent. Si un dia no ho pots fer, ja ho faràs (i millor) l'endemà.
Nulla die sine linea, Xavier. Però jo no ho compleixo!
ResponEliminaEl paradís perdut de la infantesa, el jardí dels cinc arbres... Sort de la literatura, que ens permet de fer-ne reviure espurnes, com aquell "ancien volcan / qu'on croyait trop vieux". No paris d'escriure.
ResponEliminaM'agraden molt aquests versos, Ramon, de qui són?
ResponEliminaDe Jacques Brel ("Ne me quitte pas").
EliminaDesfàs en negre
ResponEliminasobre blanc
els records de petit
que somies fer realitat
en fer-te gran.
Escrius allò
que va passar per
conjurar-ho
i fer-lo realitat.
Escriu.
Deixa-m llegir
que vas fer ahir.
Escriu
i dóna’m l’oportunitat
d’aprendre
del teu passat.
qui sap si