Óscar Domínguez Retrat de Roma
dins blocdejavier
i el Niporepte 357 dins Relats en català
La partitura
connecta amb el real,
igual com l'art
continua amb la vida,
encara que amputada.
connecta amb el real,
igual com l'art
continua amb la vida,
encara que amputada.
La pintura és molt dramàtica. La teva tanka ho suavitza una mica.
ResponEliminaL'art i la vida van de la mà, malgrat tot.
ResponEliminaAferradetes, nina.
sa lluna,
EliminaEl teu comentari no sortia i l'he recuperat!
L'art i la vida, no van, han d'anar de la mà.
Xavier,
ResponEliminaTendeixo a no voler escriure torturada.
Petits nans màgics dansen
ResponEliminapel carrer dels cinc vials,
L'aire durà volant
tots els sons
que surten
dels martells
besant les cordes
d'un piano nostrat.
Em cau l'ànima del cos
i vola amb els sons
que jo volia tocar,
però les mans,
els dits,
no estaven
lligats a la ment
que els hi manava
els moviments.
Petits nans descansen,
la màgia dorm,
tot es quiet,
com si jo fos dos parts
distants,
no puc continuar,
no vull ajuntar
les dues parts
del cos,
del temps,
de la memòria,
de la veu que parla
i la que calla.
I tu tant a la vora,
que em diràs,
en aquest silenci d'impàs?
qui sap si
M'agrada molt, qui sap si. Els darrers versos tenen molt de sentiment.
ResponEliminaLa imatge és angoixant, i la tanka em fa pensar que, en efecte, l'art i la vida han d'anar plegats. La vida pot ser dura (i alguna mena d'art pot ser insensible), però l'art l'ha de reflectir, o inspirar-s'hi, per fer-nos-la una mica més suportable. Allò de la intempèrie de Margarit.
ResponEliminaRamon,
ResponEliminaL'art i la vida són motius clàssics dins moltes obres, a mi m'agraden especialment.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl cos escolta,
ResponEliminael que les mans toquen,
mentre el seu cap
gaudeix lluny del que li fan.
La música el uneix.
qui sap si...
La música com a nexe entre cos i cap és molt ben trobat!
Elimina