diumenge, 6 de novembre de 2022

Mans inspirades


 Óscar Domínguez Retrat de Roma
i el Niporepte 357 dins Relats en català


La partitura
connecta amb el real,
igual com l'art
continua amb la vida,
encara que amputada.

8 comentaris:

  1. La pintura és molt dramàtica. La teva tanka ho suavitza una mica.

    ResponElimina
  2. L'art i la vida van de la mà, malgrat tot.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      El teu comentari no sortia i l'he recuperat!
      L'art i la vida, no van, han d'anar de la mà.

      Elimina
  3. Xavier,
    Tendeixo a no voler escriure torturada.

    ResponElimina
  4. Petits nans màgics dansen
    pel carrer dels cinc vials,
    L'aire durà volant
    tots els sons
    que surten
    dels martells
    besant les cordes
    d'un piano nostrat.
    Em cau l'ànima del cos
    i vola amb els sons
    que jo volia tocar,
    però les mans,
    els dits,
    no estaven
    lligats a la ment
    que els hi manava
    els moviments.
    Petits nans descansen,
    la màgia dorm,
    tot es quiet,
    com si jo fos dos parts
    distants,
    no puc continuar,
    no vull ajuntar
    les dues parts
    del cos,
    del temps,
    de la memòria,
    de la veu que parla
    i la que calla.
    I tu tant a la vora,
    que em diràs,
    en aquest silenci d'impàs?

    qui sap si

    ResponElimina
  5. M'agrada molt, qui sap si. Els darrers versos tenen molt de sentiment.

    ResponElimina
  6. La imatge és angoixant, i la tanka em fa pensar que, en efecte, l'art i la vida han d'anar plegats. La vida pot ser dura (i alguna mena d'art pot ser insensible), però l'art l'ha de reflectir, o inspirar-s'hi, per fer-nos-la una mica més suportable. Allò de la intempèrie de Margarit.

    ResponElimina
  7. Ramon,
    L'art i la vida són motius clàssics dins moltes obres, a mi m'agraden especialment.

    ResponElimina