Els sentiments també poden canviar amb el pas del temps, però si són forts i arrelats no es desgasten: duren més que una pedra resistent, i no cal dir-ho, més que una efímera flor. Un haiku magnífic.
Tot es desgasta, tot canvia, tot muta, encara que no ens ho sembli. Amb la voluntat, l'amor i la intensitat interior fem perdurar moltes coses, però mai no són immutables.
Carme, "pots ignorar l'amor, transmutar-lo, atordir-lo, però mai te'l podràs arrencar de sobre", deia Forster. A aquest sentiment és al que jo em refereixo.
Precioso haiku, Helena. Los sentimientos de amor puro no se desgastan. Pero... los sentimientos de pasión sí... He ahí el gran problema de la pareja. ¿Cómo averiguamos si un sentimiento es de amor puro o de pasión?
No hi ha aigua en el fons rocós de la planta. Va eixint la vida de la petita flor Cau seca sobre les pedres sense vida, fuig la vida de l'entorn sec. Res queda entre el pedregar, una tija, uns pètals, ara tot sembla paper on poder escriure versos.
Els sentiments també poden canviar amb el pas del temps, però si són forts i arrelats no es desgasten: duren més que una pedra resistent, i no cal dir-ho, més que una efímera flor. Un haiku magnífic.
ResponEliminaNomés s'acaba el que no ha existit mai, Ramon. T'ho creguis o no.
EliminaNo ho entenc, el que dius
Eliminacantireta,
Eliminael que jo dic és que entre Parmènides i Heràclit, jo em quedo amb Parmènides. Tot són punts de vista.
Trobo difícil d'entendre a Parmènides, però m'atrau. Gràcies pels noms dels filòsofs.
EliminaCrec que som nosaltres qui no deixem que es desgastin.
ResponEliminaBonic haiku, nina.
Aferradetes.
Desig i voluntat, sa lluna.
EliminaSom hereus del desgast i algun dia serem deutors de les flors marcides.
ResponEliminaUi, que profund això que dius, Xavier! Les flors marcides es mereixen totes les reverències.
ResponEliminaTot es desgasta, tot canvia, tot muta, encara que no ens ho sembli. Amb la voluntat, l'amor i la intensitat interior fem perdurar moltes coses, però mai no són immutables.
ResponEliminaCarme,
Elimina"pots ignorar l'amor, transmutar-lo, atordir-lo, però mai te'l podràs arrencar de sobre", deia Forster. A aquest sentiment és al que jo em refereixo.
Dit així, com Forster m'hi sento del tot identificada. Gràcies per l'aclariment!
EliminaPrecioso haiku, Helena. Los sentimientos de amor puro no se desgastan. Pero... los sentimientos de pasión sí... He ahí el gran problema de la pareja. ¿Cómo averiguamos si un sentimiento es de amor puro o de pasión?
ResponEliminaAna,
EliminaNo tinc gaire experiència en sentiments de passió, jo sóc molt platònica!
No hi ha aigua
ResponEliminaen el fons rocós
de la planta.
Va eixint la vida
de la petita flor
Cau seca
sobre les pedres
sense vida,
fuig la vida
de l'entorn sec.
Res queda
entre el pedregar,
una tija,
uns pètals,
ara tot sembla
paper on poder
escriure versos.
qui sap si
M'agrada molt, qui sap si! El final sobretot.
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer damunt d’un llit
ResponEliminade dos còdols ben eixuts
descansa la flor.
qui sap si...
Un contrast que fa poesia.
Elimina