dimecres, 12 d’octubre de 2022

Còdols


 DOT, Anna

La flor s'asseca,
es desgasten les pedres,
no el sentiment.

16 comentaris:

  1. Els sentiments també poden canviar amb el pas del temps, però si són forts i arrelats no es desgasten: duren més que una pedra resistent, i no cal dir-ho, més que una efímera flor. Un haiku magnífic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només s'acaba el que no ha existit mai, Ramon. T'ho creguis o no.

      Elimina
    2. cantireta,
      el que jo dic és que entre Parmènides i Heràclit, jo em quedo amb Parmènides. Tot són punts de vista.

      Elimina
    3. Trobo difícil d'entendre a Parmènides, però m'atrau. Gràcies pels noms dels filòsofs.

      Elimina
  2. Crec que som nosaltres qui no deixem que es desgastin.

    Bonic haiku, nina.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Som hereus del desgast i algun dia serem deutors de les flors marcides.

    ResponElimina
  4. Ui, que profund això que dius, Xavier! Les flors marcides es mereixen totes les reverències.

    ResponElimina
  5. Tot es desgasta, tot canvia, tot muta, encara que no ens ho sembli. Amb la voluntat, l'amor i la intensitat interior fem perdurar moltes coses, però mai no són immutables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      "pots ignorar l'amor, transmutar-lo, atordir-lo, però mai te'l podràs arrencar de sobre", deia Forster. A aquest sentiment és al que jo em refereixo.

      Elimina
    2. Dit així, com Forster m'hi sento del tot identificada. Gràcies per l'aclariment!

      Elimina
  6. Precioso haiku, Helena. Los sentimientos de amor puro no se desgastan. Pero... los sentimientos de pasión sí... He ahí el gran problema de la pareja. ¿Cómo averiguamos si un sentimiento es de amor puro o de pasión?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      No tinc gaire experiència en sentiments de passió, jo sóc molt platònica!

      Elimina
  7. No hi ha aigua
    en el fons rocós
    de la planta.
    Va eixint la vida
    de la petita flor
    Cau seca
    sobre les pedres
    sense vida,
    fuig la vida
    de l'entorn sec.
    Res queda
    entre el pedregar,
    una tija,
    uns pètals,
    ara tot sembla
    paper on poder
    escriure versos.

    qui sap si

    ResponElimina