És des de dalt,
que el so del campanar
pel tobogan
de la creació
al sentiment et mena.
Vi a les ampolles,
garrafes plenes d'aigua.
Color del vi,
tant com d'aigua als seients.
Ets borrós i clar alhora.
Un llibre fet
d'una finestra oberta,
o d'un mirall
on et pots projectar.
Un gerro amb contingut.
Ben acolorits aquests quadres, la teva poesia li donen vida.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Gràcies, sa lluna, és difícil de fer-los justícia, a aquests quadres, m'agraden molt, perquè són mig abstractes.
EliminaEls quadres són finestres. I en el teu cas, finestres obertes a la poesia.
ResponEliminaXavier,
EliminaPer a mi ho són especialment els llibres, de finestra oberta.