diumenge, 26 de gener del 2025

Esclat silenciós


 ROSAL, Inés 

Encara que ja no et pugui haver,
i que fins i tot no recordi la teva cara,
sí que ho faré amb els teus vestits,
en la forma del poema, la teva ombra.
I el lloro de repetició que és l'obra d'art,
a través sempre del seu espectador,
parlarà de tu sense cap mot.

Publicat per a

2 comentaris:

  1. Carme Rosanas26 de gener del 2025, a les 17:24

    L'art sempre queda i ens deixa petja.
    Molt bonic, el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de gener del 2025, a les 21:17

      Carme,
      L'art que surt en aquest blog també voldria deixar petja. El tinc molt abandonat...

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)