Fotografia meva de la resclosa que hi ha al pont
entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles
Els qui van fer aquesta construcció més aviat lletja dins l'aigua perquè els peixos vagin cap amunt, a contracorrent, perquè no es trobin estancats, no sabien que estaven fent una obra d'art. Aquesta bellesa que se'n va resclosa avall, topa amb el progrés que permet d'anar endavant. El divorci entre estètica i utilitat.
Sempre avall, doncs.
ResponEliminaNo hi ha divorci: ja saben el que fan.
Jordi,
EliminaEl que surt en aquesta imatge ho havia vist moltes vegades en passar, i no se m'havia acudit de fer-li una foto.
És veritat, n'hi ha que saben molt bé què fan. No els perdoneu, doncs.
Precisament a una part del riu Montsant no ho van tenir present i vaig veure un peix que, inútilment intentava saltar la resclosa riu amunt i no se'n sortia.
ResponEliminaÉs exactament així, Xavier. Jo odiava aquesta construcció al mig del riu, fins que vaig saber per què servia.
EliminaNo sé si van fer més mal que bé, els peixets no parlen...
ResponEliminaAferradetes, nina.
Sa lluna,
EliminaJo crec que és un bé, com sol ser-ho el progrés, tot i que espatlli el que és bell.