diumenge, 24 d’agost del 2025

Submergir-se


Fotografia d'un amic meu

A través d'aquesta reixa,
com sobre la pauta d'un paper d'escola,
escric aquest poema 
amb la tinta blau turquesa
que retinc de la teva imatge.
Una tanca que podria ser feta
de moltes hac juntes,
les que, de manera diàfana,
mostren l'estiu que s'acaba.
Així com el teu bastó recolzat a l'ombra
sembla fet de la inicial del teu nom.
Com amb un símil, travesses el vidre.

2 comentaris:

  1. Prems ben bé la imatge per treure-li tot el suc...
    M'agrada que escriguis sobre la pauta d'aquesta reixa...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      provo de fer un poema que no sigui trist, com ho pot ser la fotografia, una mica.

      Elimina