Ojos dins Las fotos más alucinantes

L'espiga, rossa; el sol de la posta, daurat. Només l'ull poètic pot reflectir amb tota fidelitat la força que un element com aquest té. L'objectiu de la càmera també és com la nineta de l'ull del mateix fotògraf, com la d'aquest sol. L'observador observat.

BELLVER PENALBA, Iris.
Col·lecció d'escultures Cos, vida, natura dins El bosc dels somnis

Un arbre escapçat, podat. Un gest inhumà, antinatural, que s'acompanya d'unes escultures petites en cada tall, que humanitzarien l'escultura. Com al Pavelló Mies Van der Rohe hi ha una escultura clàssica que trenca amb la fredor de l'arquitectura del tipus "menys és més".

MIQUEL. Doble parella dins Fotofília

Hi ha una ambivalència, alhora que una doble parella, en aquesta imatge. Les dues persones, els dos gossos, generen el títol de la foto. Imatge que parlaria de la fidelitat. Però a més a més hi ha una doble parella, la del mar i el terra, la del mar i el cel. Una imatge senzilla i complexa alhora.



AREÑAS RUSIÑOL, Consol. Escala i porta dins Hora blava

Ferro forjat negre en la barana, la porta, la finestra i el fanal, imatge molt mediterrània. Escala pintada de blau cel, que alhora porta a una alçada en què es deu veure millor el cel. El qual, a banda d'això, és reflectit en el fanal. La fotografia, reflex d'aquest reflex.

MUNUERA, Nico. Primer paseo por Arco 2013 

Tantes banderes juntes, de països tan diferents, però alhora semblants, i és que tota la humanitat hi és representada, en algun rectangle d'aquests. Aquesta seria la bandera global de tot el món, però veig que la catalana no hi és pas encara. Un quadre abstracte per definició. "Com una pàtria", que deia Ferrater.

NAHARRO, Rosa. De qué podemos hablar? Dins Arco 2013

Diuen que parlar de diners, com de sexe, és tabú. I que el món el mouen els diners. L'art, força més que la literatura, permet d'enriquir-se molt. És com si l'espai buit entre bitllet i bitllet de deu euros fos la part espiritual de l'art, i la resta, la part material, gens invisible. Un artista no hauria de treballar només per amor a l'art, ni només pels diners, però va com va.

EFFE, Núria. Cartas desde París
dins el bloc Núria Franquet Fotografía

Unes pilones d'estètica parisenca, i la humanització d'un carrer on els cotxes no poden aparcar, amb la bellesa de les llambordes, l'encant d'aquesta ciutat. Les paraules d'una carta sobreposades a la imatge, que és virada en sèpia, sembla que omplin el carrer de més poesia encara. És ben bé una imatge de postal o d'scrapbooking.