dijous, 24 de febrer del 2011



POGOLOTTI, Marcelo El jove intel·lectual (1937)

Com apuntava fa un temps Jordi Dorca en aquest bloc, l'esperit de l'intel·lectual tendeix a l'infinit, però hi ha la mort al darrere amb la daga esperant: la transitorietat que ens empeny a escriure, a viure com només es viu creant. Si visquéssim per sempre, res no ens esperonaria.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

4 comentaris:

  1. Jordi Dorca24 de febrer del 2011, a les 17:04

    Tens raó, Helena. La daga és eterna i esglaiadora. Ens agermana i ens fa perdurables en el seu crim.

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca24 de febrer del 2011, a les 20:17

    M'ha quedat molt dur. Perdoneu-me. I potser m'equivoco.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals24 de febrer del 2011, a les 21:46

    De què t'hem de perdonar? La mort és tal i com la descrius, i més i tot. "ens fa perdurables en el seu crim" m'agrada molt.

    ResponElimina
  4. Joana24 de febrer del 2011, a les 22:25

    A mi també m'agrada molt el que expliqueu tots dos. Enhorabona. jo m'he quedat sense paraules. Dir qualsevol cosa seria insignificant després de les encertades reflexions que heu dixat anar.

    Abraçades a tots dos

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)