L'arbre arrelat a terra tocant amb les branques el cel i la música dels núvols. M'encanta la imatge i el poema l'acompanya com una bona banda sonora. T'ha quedat molt bé!
Les paraules que cerquen música la trobaran en la remor de les espigues i les branques dels arbres, gronxades pel ventijol, que bufa suau i que fa moure els núvols però, això, ho fa en silenci...
Un cop més dir-te que les teves entrades sempre em nutreixen, gràcies per aportar-me benestar amb la teva poètica reflexiva.
ResponEliminaBon dia, Helena.
gemma,
Eliminam'agrada que t'aporti benestar, jo el tinc fent aquesta poètica reflexiva que dius tu!
Edat d'or seca, com la decadència, i, per contrast, les fulles projectades cap amunt, la música als núvols.
ResponEliminaMolt ben interpretat, novesflors. "que no pari la música", diu Lluís Llach.
EliminaAl llegir al poema m'ha vingut a la memòria la imatge d'una margarita que li vas traient els pètals d'un en un. El poema també té música.
ResponEliminaConsol,
ResponEliminano sé interpretar això de la margarida. Gràcies per això que el poema també té música, la de la imatge!
L'arbre arrelat a terra tocant amb les branques el cel i la música dels núvols. M'encanta la imatge i el poema l'acompanya com una bona banda sonora. T'ha quedat molt bé!
ResponEliminaSílvia,
Eliminagràcies per la imatge de la banda sonora!
Les paraules que cerquen música la trobaran en la remor de les espigues i les branques dels arbres, gronxades pel ventijol, que bufa suau i que fa moure els núvols però, això, ho fa en silenci...
ResponEliminaM. Roser,
Eliminam'encanten els teus comentaris i els teus poemes!