Amb tants de pits que apunten cap amuntel cel en beu.
Molt ben trobat, Xavier!
Hi ha tants turonsi no podem caminaren espiral.
Aquesta imatge no és la que més m'ha inspirat, Carme!
Has entrado en los conos, o bien sales de ellos: base o cúspide, los atraviesas con palabras.
M'agrada que diguis que atravesso els cons amb les paraules, Fackel.
Dues maneres de créixer, de dins cap a fora o de fora cap a dins. Quina és la millor?...Aferradetes, Helena.
De dins cap a fora, sense dubtar, sa lluna!
Qué tanka más precioso, Helena:Un beso gigante para ti
Gràcies, Ana, un petó molt gran!
Com un nou sostre de tiramisú gelat desfent-se en el desert els encercles a l’aire mirant per sempre amunt.qui sap si...
Això de "mirant per sempre amunt" costa molt de fer, qui sap si...!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
És veritat que em faig massa gran, mal m'està el dir-ho.
Amb tants de pits
ResponEliminaque apunten cap amunt
el cel en beu.
Molt ben trobat, Xavier!
EliminaHi ha tants turons
ResponEliminai no podem caminar
en espiral.
Aquesta imatge no és la que més m'ha inspirat, Carme!
EliminaHas entrado en los conos, o bien sales de ellos: base o cúspide, los atraviesas con palabras.
ResponEliminaM'agrada que diguis que atravesso els cons amb les paraules, Fackel.
EliminaDues maneres de créixer, de dins cap a fora o de fora cap a dins. Quina és la millor?...
ResponEliminaAferradetes, Helena.
De dins cap a fora, sense dubtar, sa lluna!
EliminaQué tanka más precioso, Helena:
ResponEliminaUn beso gigante para ti
Gràcies, Ana, un petó molt gran!
EliminaCom un nou sostre
ResponEliminade tiramisú gelat
desfent-se en el desert
els encercles a l’aire
mirant per sempre amunt.
qui sap si...
Això de "mirant per sempre amunt" costa molt de fer, qui sap si...!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs veritat que em faig massa gran, mal m'està el dir-ho.
Elimina