dijous, 3 de març del 2022

Piràmides de sorra


Niporepte 342 dins Relats en català
 

Creixes enlaire
i de dins cap a fora,
com pedra en l'aigua.
Un sol instant pot ser
la deu del que vindrà.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

14 comentaris:

  1. xavier pujol4 de març del 2022, a les 20:14

    Amb tants de pits
    que apunten cap amunt
    el cel en beu.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas5 de març del 2022, a les 20:13

    Hi ha tants turons
    i no podem caminar
    en espiral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de març del 2022, a les 20:42

      Aquesta imatge no és la que més m'ha inspirat, Carme!

      Elimina
  3. Fackel6 de març del 2022, a les 11:05

    Has entrado en los conos, o bien sales de ellos: base o cúspide, los atraviesas con palabras.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 de març del 2022, a les 16:43

      M'agrada que diguis que atravesso els cons amb les paraules, Fackel.

      Elimina
  4. sa lluna6 de març del 2022, a les 14:48

    Dues maneres de créixer, de dins cap a fora o de fora cap a dins. Quina és la millor?...

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  5. Ana Muela Sopeña11 de març del 2022, a les 10:09

    Qué tanka más precioso, Helena:

    Un beso gigante para ti

    ResponElimina
  6. Anònim30 d’agost del 2023, a les 12:23

    Com un nou sostre
    de tiramisú gelat
    desfent-se en el desert
    els encercles a l’aire
    mirant per sempre amunt.

    qui sap si...

    ResponElimina
  7. Helena Bonals2 de setembre del 2023, a les 11:24

    Això de "mirant per sempre amunt" costa molt de fer, qui sap si...!

    ResponElimina
  8. qui sap si...16 de setembre del 2023, a les 17:03

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de setembre del 2023, a les 13:54

      És veritat que em faig massa gran, mal m'està el dir-ho.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)