Carme, Estic llegint un llibre, Sara i els silencis, de Maria Escalas, que m'ha ajudat a inspirar-me. No n'he agafat cap fragment, només m'ha influenciat el que explica sobre com fer música, com trobar el sentiment. Te'l recomano. Com que t'ha agradat tant, el presentaré a premi!
Vaig llegir Sara i els silencis l'any 2019 i la vaig valorar amb **** que vol dir que em va agradar molt. desgràciadament recordo poc d'aquest llibre. Llegir tants llibres té aquest inconvenient, que la meva memòria de 70 anys no em permet recordar-los tots. Però ja buscaré alguna ressenya per fer-me memòria, sovint quan agafes un fil, ja em van venint més coses al cap.
El vaig llegir un Sant Jordi. Sara i els silencis, de Maria Escalas, el tinc a casa, signat per l'autora. Però no ens distraguem de la teva tanka: com diu també la Carme, és molt bona.
Les paraules dolçament surten de la boca, com onades en conversa retallada. Em cauen els mots a la sorra i naveguen entre els moviments de l’aigua com en una dansa jovenívola. Em venen els records i se’n van les esperances, però a la fi res canvia i el viatge perenne desfà les paraules i no en queda res més que el ressò de la mar desfent-les com la sal dissolent-se per fer de l’aigua, aigua de mar.
Amagat a l'ombra del porxo veient la gent passant, et cerca la mirada, per si passes passejant. Se que no sortirà la veu de la gola enrogallada, i si vens te'n aniràs sense saber-te vigilada. Com m'agradaria fer dels braços onades i embolcallar-te impregnant-te de salabror recordant amb l'olor que soc jo qui t'embolcalla. M'he après cançons del poeta de la guitarra que cantes de matinada i quan sa hora baixa va pintant de vermelló el cel fins l'horitzó, per cantar-les a cau d'orella prement ton cos al meu.
Em sembla una tanka excepcional.
ResponEliminaM'agrada molt, de les millors que t'he llegit.
M'hi trobo i m'hi encanto.
Carme,
EliminaEstic llegint un llibre, Sara i els silencis, de Maria Escalas, que m'ha ajudat a inspirar-me. No n'he agafat cap fragment, només m'ha influenciat el que explica sobre com fer música, com trobar el sentiment. Te'l recomano.
Com que t'ha agradat tant, el presentaré a premi!
Vaig llegir Sara i els silencis l'any 2019 i la vaig valorar amb **** que vol dir que em va agradar molt. desgràciadament recordo poc d'aquest llibre. Llegir tants llibres té aquest inconvenient, que la meva memòria de 70 anys no em permet recordar-los tots. Però ja buscaré alguna ressenya per fer-me memòria, sovint quan agafes un fil, ja em van venint més coses al cap.
EliminaQue tinguis sort amb el premi. Faràs ben fet.
Carme,
EliminaDoncs és un llibre difícil d'oblidar!
Transmet un desig intens de retrobament.
ResponEliminaComparteixo el comentari de la Carme, també.
Salut ;)
Artur,
EliminaÉs que jo no sé d'impostar la veu, quan recito. Però és més autèntic no fer-ho.
El vaig llegir un Sant Jordi.
ResponEliminaSara i els silencis, de Maria Escalas, el tinc a casa, signat per l'autora.
Però no ens distraguem de la teva tanka: com diu també la Carme, és molt bona.
Moltes gràcies, Xavier! Sara i els silencis el llegirem al meu club de lectura d'Anticànons.
EliminaCrec que tots estem d'acord en que ens agrada molt.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Moltes gràcies, sa lluna!!!
EliminaLes onades són els sentiments que van i venen dins de tu i tu esperes a l'ombra. Una tanka molt bonica i original.
ResponEliminaCordialment.
Es un tanka precioso. Lleno de exquisitez y equilibrio.
ResponEliminaHay originalidad en tus letras. Me ha encantado.
Te dejo un abrazo y...
mis felicitaciones
Ana
Moltes gràcies, Ana, per visitar-me aquí també. Abraçades!
EliminaLes paraules dolçament
ResponEliminasurten de la boca,
com onades
en conversa retallada.
Em cauen els mots a la sorra
i naveguen entre els moviments
de l’aigua com en una dansa
jovenívola.
Em venen els records
i se’n van les esperances,
però a la fi res canvia
i el viatge perenne
desfà les paraules
i no en queda res més
que el ressò de la mar
desfent-les com la sal
dissolent-se
per fer de l’aigua,
aigua de mar.
qui sap si...,
ResponEliminasense sal l'aigua no és aigua de mar, és veritat. Sense poesia també ens manca alguna cosa.
Gràcies pel teu poema!
Molt bo. Les onades enyorades, el sentiment que ens mou, la veu impostada que no arriba... Quantes idees en cinc versos!
ResponEliminaRamon,
EliminaDir el màxim de coses amb el mínim de paraules és el que fa la poesia!
Amagat a l'ombra del porxo
ResponEliminaveient la gent passant,
et cerca la mirada,
per si passes passejant.
Se que no sortirà la veu
de la gola enrogallada,
i si vens te'n aniràs
sense saber-te vigilada.
Com m'agradaria
fer dels braços onades
i embolcallar-te
impregnant-te de salabror
recordant amb l'olor
que soc jo
qui t'embolcalla.
M'he après cançons
del poeta de la guitarra
que cantes de matinada
i quan sa hora baixa
va pintant de vermelló
el cel fins l'horitzó,
per cantar-les a cau d'orella
prement ton cos al meu.
Un tanka precioso.
ResponEliminaBesos, Helena
Ana,
EliminaL'he enviat a un premi que a vegades guanyo, aquesta tanka, i no m'ha tocat.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna ombra que es projecta en el mar, fet d'escuma blanca.
Elimina