dilluns, 14 de març del 2022

Entre terra i mar



Em trobo a l'ombra
de la veu impostada
que no t'arriba.
Anhelo les onades,
el sentiment que et mou.

22 comentaris:

  1. Em sembla una tanka excepcional.
    M'agrada molt, de les millors que t'he llegit.
    M'hi trobo i m'hi encanto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Estic llegint un llibre, Sara i els silencis, de Maria Escalas, que m'ha ajudat a inspirar-me. No n'he agafat cap fragment, només m'ha influenciat el que explica sobre com fer música, com trobar el sentiment. Te'l recomano.
      Com que t'ha agradat tant, el presentaré a premi!

      Elimina
    2. Vaig llegir Sara i els silencis l'any 2019 i la vaig valorar amb **** que vol dir que em va agradar molt. desgràciadament recordo poc d'aquest llibre. Llegir tants llibres té aquest inconvenient, que la meva memòria de 70 anys no em permet recordar-los tots. Però ja buscaré alguna ressenya per fer-me memòria, sovint quan agafes un fil, ja em van venint més coses al cap.

      Que tinguis sort amb el premi. Faràs ben fet.

      Elimina
    3. Carme,
      Doncs és un llibre difícil d'oblidar!

      Elimina
  2. Transmet un desig intens de retrobament.
    Comparteixo el comentari de la Carme, també.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      És que jo no sé d'impostar la veu, quan recito. Però és més autèntic no fer-ho.

      Elimina
  3. El vaig llegir un Sant Jordi.
    Sara i els silencis, de Maria Escalas, el tinc a casa, signat per l'autora.
    Però no ens distraguem de la teva tanka: com diu també la Carme, és molt bona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier! Sara i els silencis el llegirem al meu club de lectura d'Anticànons.

      Elimina
  4. Crec que tots estem d'acord en que ens agrada molt.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  5. Les onades són els sentiments que van i venen dins de tu i tu esperes a l'ombra. Una tanka molt bonica i original.
    Cordialment.

    ResponElimina
  6. Es un tanka precioso. Lleno de exquisitez y equilibrio.

    Hay originalidad en tus letras. Me ha encantado.

    Te dejo un abrazo y...
    mis felicitaciones
    Ana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ana, per visitar-me aquí també. Abraçades!

      Elimina
  7. Les paraules dolçament
    surten de la boca,
    com onades
    en conversa retallada.
    Em cauen els mots a la sorra
    i naveguen entre els moviments
    de l’aigua com en una dansa
    jovenívola.
    Em venen els records
    i se’n van les esperances,
    però a la fi res canvia
    i el viatge perenne
    desfà les paraules
    i no en queda res més
    que el ressò de la mar
    desfent-les com la sal
    dissolent-se
    per fer de l’aigua,
    aigua de mar.

    ResponElimina
  8. qui sap si...,
    sense sal l'aigua no és aigua de mar, és veritat. Sense poesia també ens manca alguna cosa.
    Gràcies pel teu poema!

    ResponElimina
  9. Molt bo. Les onades enyorades, el sentiment que ens mou, la veu impostada que no arriba... Quantes idees en cinc versos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Dir el màxim de coses amb el mínim de paraules és el que fa la poesia!

      Elimina
  10. Amagat a l'ombra del porxo
    veient la gent passant,
    et cerca la mirada,
    per si passes passejant.
    Se que no sortirà la veu
    de la gola enrogallada,
    i si vens te'n aniràs
    sense saber-te vigilada.
    Com m'agradaria
    fer dels braços onades
    i embolcallar-te
    impregnant-te de salabror
    recordant amb l'olor
    que soc jo
    qui t'embolcalla.
    M'he après cançons
    del poeta de la guitarra
    que cantes de matinada
    i quan sa hora baixa
    va pintant de vermelló
    el cel fins l'horitzó,
    per cantar-les a cau d'orella
    prement ton cos al meu.

    ResponElimina
  11. Respostes
    1. Ana,
      L'he enviat a un premi que a vegades guanyo, aquesta tanka, i no m'ha tocat.

      Elimina