Bona reflexió, Helena. Tot retorn és distorsionat. Totalment d'acord. A vegades penso que quan no ho és (gaire), és només perquè imaginem que no ho és, però aixó ja és molt.
Les coses mai solen ser com les voldríem. Se'ns distorsionen, les distorsionem... Deu venir de la pròpia natura de les coses., aquesta versatilitat. Tu ves generant reflexos, i si a aquells que els rebem ens arriben diferents, no passa res: així els recreem a la nostra manera.
Em veig cansat, el color i la manca de cabell va cantant l'edat del cos que no de l'esperit. Em reconec en el mirall tan vell com jo, o això em deia la mare -regal de naixement-. Pensava que el vidre pintat guardaria la vella imatge canviant des d'aquell moment i que a voluntat podria destriar a gust el instant més adient per íntimament gaudir a plaer, tot sol. Però el que veig es el rebot del que sóc i encara que canviant canvia a l'instant, també, el meu vell mirall.
Difícil cuestión la que planteas. El arte y la vida son reales... pero ¿cuál es más real? Ufff... Difícil me lo pones. El arte es vida. Es una parte de la vida. Y la vida, llevada a su máxima expresión es arte. Arte y vida se interpenetran. No son excluyentes.
Bona reflexió, Helena. Tot retorn és distorsionat. Totalment d'acord. A vegades penso que quan no ho és (gaire), és només perquè imaginem que no ho és, però aixó ja és molt.
ResponEliminaD'il·lusió també se'n viu, Carme.
EliminaI en la distorsió, hi ha realitat?.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
sa lluna,
Eliminamolt ben preguntat! És com l'art, una altra realitat que no acaba de ser ben real.
A vegades el reflex és la realitat.
ResponEliminaA vegades sí, Xavier. Una realitat que no ens agrada.
EliminaLa realidad y el reflejo... ¿Cuál es real? Ambas y ninguna. Todo es maya. Todo es ilusión...
ResponEliminaMuy buena reflexión la que has plasmado en tus versos, Helena...
Un beso enorme
Ana,
Eliminaquè és més real, l'art o la vida?
Pregunta difícil, nena.
EliminaUn petó, i cuida't.
Cantireta,
Eliminagràcies per haver passat per aquí!
Moltes gràcies, Helena, per buscar la inspiració en una de les meves finestres. És breu i bell, i ben suggeridor...
ResponEliminaUna abraçada, seguim!
empar
M'agrada que t'agradi, Empar, les teves fotografies de finestres són molt bones!
EliminaLes coses mai solen ser com les voldríem. Se'ns distorsionen, les distorsionem... Deu venir de la pròpia natura de les coses., aquesta versatilitat. Tu ves generant reflexos, i si a aquells que els rebem ens arriben diferents, no passa res: així els recreem a la nostra manera.
ResponEliminaLes distorsions a vegades són bones, Ramon!
ResponEliminaEm veig cansat,
ResponEliminael color i la manca de cabell
va cantant l'edat del cos
que no de l'esperit.
Em reconec en el mirall
tan vell com jo,
o això em deia la mare
-regal de naixement-.
Pensava que el vidre pintat
guardaria la vella imatge
canviant des d'aquell moment
i que a voluntat
podria destriar a gust
el instant més adient
per íntimament gaudir
a plaer, tot sol.
Però el que veig
es el rebot del que sóc
i encara que canviant
canvia a l'instant,
també, el meu vell mirall.
Difícil cuestión la que planteas. El arte y la vida son reales... pero ¿cuál es más real? Ufff... Difícil me lo pones. El arte es vida. Es una parte de la vida. Y la vida, llevada a su máxima expresión es arte. Arte y vida se interpenetran. No son excluyentes.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs com una metàfora, aquest vidre, qui sap si...
Elimina