diumenge, 17 d’abril de 2022

Estrafent la veu


 SÁEZ, Empar Venècia dins

En el reflex
hi ha la distorsió.
I què et pensaves?
El desig retornat
mai és com el volem.

16 comentaris:

  1. Bona reflexió, Helena. Tot retorn és distorsionat. Totalment d'acord. A vegades penso que quan no ho és (gaire), és només perquè imaginem que no ho és, però aixó ja és molt.

    ResponElimina
  2. I en la distorsió, hi ha realitat?.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      molt ben preguntat! És com l'art, una altra realitat que no acaba de ser ben real.

      Elimina
  3. La realidad y el reflejo... ¿Cuál es real? Ambas y ninguna. Todo es maya. Todo es ilusión...

    Muy buena reflexión la que has plasmado en tus versos, Helena...

    Un beso enorme

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Helena, per buscar la inspiració en una de les meves finestres. És breu i bell, i ben suggeridor...
    Una abraçada, seguim!
    empar

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'agradi, Empar, les teves fotografies de finestres són molt bones!

      Elimina
  5. Les coses mai solen ser com les voldríem. Se'ns distorsionen, les distorsionem... Deu venir de la pròpia natura de les coses., aquesta versatilitat. Tu ves generant reflexos, i si a aquells que els rebem ens arriben diferents, no passa res: així els recreem a la nostra manera.

    ResponElimina
  6. Les distorsions a vegades són bones, Ramon!

    ResponElimina
  7. Em veig cansat,
    el color i la manca de cabell
    va cantant l'edat del cos
    que no de l'esperit.
    Em reconec en el mirall
    tan vell com jo,
    o això em deia la mare
    -regal de naixement-.
    Pensava que el vidre pintat
    guardaria la vella imatge
    canviant des d'aquell moment
    i que a voluntat
    podria destriar a gust
    el instant més adient
    per íntimament gaudir
    a plaer, tot sol.
    Però el que veig
    es el rebot del que sóc
    i encara que canviant
    canvia a l'instant,
    també, el meu vell mirall.

    ResponElimina
  8. Difícil cuestión la que planteas. El arte y la vida son reales... pero ¿cuál es más real? Ufff... Difícil me lo pones. El arte es vida. Es una parte de la vida. Y la vida, llevada a su máxima expresión es arte. Arte y vida se interpenetran. No son excluyentes.

    ResponElimina