Estem urbanarts 008. Forte i mezzoforte a la porta 2012 Tarragona. Dins Estic tartar |
El que permet d'obrir una porta, per atrotinada o basta que sigui, sempre és l'art. Saber dirigir una orquestra de músics, com un conjunt de paraules, per seduir un espectador, una persona. El que enamora "ho funden els poetes".
Potser per això tenim tots, uns més a flor i d'altres més al fons, un petit cor de poeta.
ResponEliminaI tant que sí, novesflors!
EliminaÉs molt curiosa aquesta imatge, com solen ser les d'aquest blog. N'has tret un bon suc, es nota que ets poeta.
ResponEliminaTu també ets poeta, Sílvia! És una imatge curiosa perquè és un grafitti.
EliminaUn post molt esplicit...
ResponEliminaL´art sensibilitza fins i tot els aspectes més durs de la vida .
L'art sempre embelleix, Rosalia, fins i tot quan és realista.
EliminaL'art obre portes i deixa que les coses tancades que es troben a dins puguin sortir.
ResponEliminaEl grafit ha afegit personalitat a la porta.
L'art allibera, Consol. I afegeix personalitat també!
Eliminaobrir portes sempre és bo, sempre obrir, obrir-se...
ResponEliminasalutacions helena ! :-)
Obrir portes o finestres, sempre és bo, Joan!
ResponEliminaL'art apropat al poble, això és el que hi veig.
ResponEliminaEn el cas de la música, com en altres camps, no sempre està a l'abast de tots.
Aferrades!
sa lluna,
Eliminano sempre és a l'abast de tots, ni tots el volen abastar.
Emmarca el director. Sense ell potser només serien clivelles...
ResponEliminaQue bé ho dius, cantireta!
Elimina