dimarts, 28 de maig del 2013


Estem urbanarts 008. Forte i mezzoforte a la porta
2012 Tarragona. Dins Estic tartar

El que permet d'obrir una porta, per atrotinada o basta que sigui, sempre és l'art. Saber dirigir una orquestra de músics, com un conjunt de paraules, per seduir un espectador, una persona. El que enamora "ho funden els poetes".

14 comentaris:

  1. Potser per això tenim tots, uns més a flor i d'altres més al fons, un petit cor de poeta.

    ResponElimina
  2. És molt curiosa aquesta imatge, com solen ser les d'aquest blog. N'has tret un bon suc, es nota que ets poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també ets poeta, Sílvia! És una imatge curiosa perquè és un grafitti.

      Elimina
  3. Un post molt esplicit...
    L´art sensibilitza fins i tot els aspectes més durs de la vida .

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'art sempre embelleix, Rosalia, fins i tot quan és realista.

      Elimina
  4. L'art obre portes i deixa que les coses tancades que es troben a dins puguin sortir.
    El grafit ha afegit personalitat a la porta.

    ResponElimina
  5. obrir portes sempre és bo, sempre obrir, obrir-se...

    salutacions helena ! :-)

    ResponElimina
  6. Obrir portes o finestres, sempre és bo, Joan!

    ResponElimina
  7. L'art apropat al poble, això és el que hi veig.
    En el cas de la música, com en altres camps, no sempre està a l'abast de tots.

    Aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      no sempre és a l'abast de tots, ni tots el volen abastar.

      Elimina
  8. Emmarca el director. Sense ell potser només serien clivelles...

    ResponElimina