dimecres, 11 de maig del 2022

En la pols de l'aire


 Niporepte 346 Dent de lleó dins Relats en català

Deixa't anar
perquè del mite en neixin
moltes lectures.

14 comentaris:

  1. Al meu poble en diem angelets, en altres llocs bufavents, papus, vil·lans... Molt ben trobats, com a imatge de l'expansió lliure, incontrolada i en totes direccions que pot atènyer una pintura, una escultura, un edifici, una melodia, un poema, una idea. Tu parles d'un mite, i en efecte, partint de la mitologia s'han generat milers d'obres d'art, cada una de les quals admet diverses interpretacions, i totes al seu torn poden tenir lectures diferents. També passa amb aquest teu haiku, esplèndid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Això del mite és com "el mite de la caverna", que també ha de ser interpretat.

      Elimina
  2. Quina foto més maca, no és estrany que engendri tan bonic haiku!.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. i de les vides senzilles , ningú en fa ressò....
    Bon dijous !

    ResponElimina
  4. Tota la vida té infinites lectures, el teu poema també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      les interpretacions són com els pètals d'una flor.

      Elimina
  5. A l'aire hi vola la poesia. Només cal saber captar-la, com fas tu.

    ResponElimina
  6. Mirant l'horitzó
    quan minva la tarda,
    La cara fent front al garbí.
    El flaire de la mar
    m'arriba de lluny
    com la veu renyant-te
    de la dona estimada.
    La ploma a la mà,
    el full en blanc,
    el pensament lliure,
    els cors bategant
    al uníson.
    Neix un poema,
    un escrit abans
    a viva veu,
    apassionat,
    compartit,
    cloent amb un punt i final
    inaudible i amb dues mans
    prement-se
    sense aire entre elles.
    Deixa't anar
    no hi ha res més bell
    que tornar-ho a llegir
    algun que altre matí.

    ResponElimina
  7. Preciosa foto y haiku. Todo muy armónico.

    Un abrazo y mucha felicidad...

    ResponElimina