La biblioteca, centre d'interès

"Siempre imaginé que el Paraíso sería algun tipo de biblioteca"

Jorge Luis Borges

BLANCA, Francesc Biblioteca segle 20 dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tenir el cap ben moblat

deu ser alguna cosa així

com treballar en una biblioteca.

Per la dignitat de la feina,

la peremptorietat de la lectura,

i la màgia de l'ordre.

Era aquest un llibre que tenia

pendent de llegir 

feia molt de temps,

i no era conscient

de tant com m'ompliria.

La lluna en el fang

(títol manllevat d'un disc de Jordi Batiste)

BLANCA, Francesc Parc Ponent 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Hi va haver un cert punt

en què tota la duresa i lletjor

de la vida que em precedeix

em va permetre de sortir

a la superfície, i des d'aleshores

no he deixat d'anar endavant.

He conegut la felicitat,

he viscut la derrota,

i sense una ni l'altra

no podria escriure.

Tot i que és ja

un progrés enrere.

Persianes abaixades

AGUS Conèixer Granollers? 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo penso en verd,

mentre que el seu contrari

és prou per tu.

El ciment ens separa,

i cap dels dos no es dóna.

Deix de bellesa

Els relats d'estiu de la Carme: Juliol-deixant

Tot és aigua, tot és somni,

fins i tot els peus

tan sols besen la sorra,

cap més contacte amb la realitat,

res més íntim, res més romàntic,

res que perduri tant

com aquest deixant.

Po(e)ma

MIGURANA Tempus fugit
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

El cronòmetre pot avançar,
però el meu vell rellotge
s'ha aturat al final de la infantesa.
La meva poma es pot podrir,
però abans ha conegut la felicitat,
i ho mesura tot en relació a ella,

ho mesura tot en versos.
I, per decadent que arribi a ser,
el meu interior verdeja.

Tot alhora

MICOLAU, JJ Focha común
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Trepigs de prosa,

versos que em fan volar,

arran de l'aigua.

Helena Bonals

Després del vol,

submergida en un núvol,

tasto el silenci.

Carme Rosanas

Lírica

MIGURENA dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

La poesia és molt lligada amb la música, però en el fons no hi té res a veure: la música embafa, de la poesia mai se'n té prou. La música ho omple tot, la poesia només un racó de la pàgina. La música té tornada, la poesia és condensada. Tot i que la música és més abstracta que la poesia, la majoria troba més fàcil d'apreciar la bellesa d'una cançó que no la seva lletra.