Dir alguna cosa, escoltar alguna cosa

Cartell per a la meva biblioteca

La idea d'aquest cartell és senzilla: les lectures d'una obra són com els pètals d'una flor. Els usuaris d'un club de lectura se centren en una obra, per dir-hi la seva.

Però m'he trobat que ningú ha sabut interpretar això. 

Matisse

Obra trobada a l'exposició Chez  Matisse 

a Caixa Fòrum fins el 16 d'agost

Com la frase, que és poesia, de Gaudí, utilitzada en la inauguració de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família: "Primer l'amor, després la tècnica". En aquest cas, primer l'amor, després el verb, la poesia. Primer el sol del passat, després la terra del present, a continuació la lluna del futur, que diria Paul Auster. L'única manera que torni aquest passat, que es transforma en versos, que el transfiguren, que són nit, però amb "una obscuritat claríssima", que deia Pla.

Eixuta tendresa

Poema visual meu

Aquest poema visual és com un oxímoron en poesia convencional, i

això es reflecteix en el seu títol. Són dos elements contradictoris

posats de costat, però amb la peculiaritat que s’assemblen molt al

mateix temps. És el que s’anomena en llatí Discordia concors,

concordia discors (discòrdia harmoniosa, harmonia discordant),

“dues expressions llatines que sintetitzen la idea de l'harmonia

sorgida del contrast”, que es diu a la xarxa. L’esponja del poema té el

mateix color i aspecte del formatge amb forats que l’acompanya, i

alhora és un element totalment diferent. Que pot fer pensar en quan

l’eixutesa, l’aspror de la vida s’envolta d’una capa de tendresa. És una

idea que vol ser senzilla però impactant alhora.

La recompensa

Pintura de Pep Camps

Amunt i avall

és la vida que passa.

Latent en l'art.

Helena Bonals

Amunt i avall,

temps que s'escola breument.

L'art etern viu.

sa lluna

Amunt i avall.

Qui no mira la vida...

qui no veu l'art...

Carme Rosanas

Entreveure

JOHNSON, Mitchell

Seven Pickets

A través dels set piquets,

com a través de la forma,

pots albirar l'horitzó,

alhora que entres en 

el món interior de l'artista.

La pintura a l'oli ja és aquella 

que permet més d'una capa, 

que no té la transparència

lírica de les aquarel·les,

però sí voluntat d'expressió.

Sempre és el dia de les dones

 

 

Disseny meu per a un premi

 

El 8 del dia de les dones convertit en símbol de l'eternitat, d'aquí el "sempre". De color lila, el color del feminisme. El vermell i el blau de les pintades inclinades cap endavant, apassionades, com la lluita de les dones, parlen dels dos contraris que fan el color lila, de dona i home, de roig de rosa i de blau de tinta. Del terme mig, la igualtat entre els dos, en el centre del símbol de l'eternitat. Les dones i "els dies" dedicats a elles. Un vuit que també recorda un rellotge de sorra.

Bon any nou 2026!

Felicitació meva

Cercant de fer una postal original se m'ha ocorregut de jugar amb la paraula "cap" que s'utilitza de manera metafòrica per parlar de la celebració del nou any, tant com la part rodona de dalt d'una agulla "de cap". La imatge que he fet servir és la d'una agulla amb la part rodona feta de color vermellós, que lliga tant amb la decoració amb boles vermelles que es fa servir per Nadal. Una carambola, la que en el joc del billar també es fa amb boles de colors. L'agulla disposada de forma horitzontal també parlaria de la voluntat d'anar envavant en el nou any, així com el final en punxa indicaria que des del principi l'any neix morint. Com que algú m'ha demanat què havia volgut dir amb aquest disseny/poema visual, ho faig aquí.

Més enllà dels dotze

JOHNSON, Mitchell

Orange boat

Anar endavant, sí, 

però allunyant-nos de, 

topant amb la infantesa.

Dels cabells daurats,

una metàfora tronada,

sols en queda el barret de palla

sobre el cap nu, 

llaurat pels anys.

Per què fer-se gran 

equival a perdre la innocència?

El blanc s'amaga

sempre darrere el roig 

de passar vergonya.

L'ombra i la claror

Niporepte 428 Entreclaror de boira

dins Relats en català

(títol manllevat de Carme Rosanas)

Misteri endins,
avança decidida
la silueta.

Un cert lirisme
permet dir alguna cosa,
més que els mots sols.

Helena Bonals

Raig de llum trencat,

il·lusió en marxa,

ombres en calma.

sa lluna

Inabastable

Niporepte 426 La galleda 

dins Relats en català

Dins la galleda,
tot i ser tan petita,
hi cap el mar.

Submergir-se

Fotografia d'un amic meu

A través d'aquesta reixa,

com sobre la pauta d'un paper d'escola,

escric aquest poema 

amb la tinta blau turquesa

que retinc de la teva imatge.

Una tanca que podria ser feta

de moltes hac juntes,

les que, de manera diàfana,

mostren l'estiu que s'acaba.

Així com el teu bastó recolzat a l'ombra

sembla fet de la inicial del teu nom.

Com amb un símil, travesses el vidre.

Arrels i innovació

Cartell per al Festival de cultures del Pirineu 

Dansàneu d'aquest estiu

Kandinski deia que el contrast en art només funciona entre elements en el mateix pla moral. La fotografia dins d'aquest cartell porta el contrast al límit, entre natura, rusticitat, i plàstic, progrés. Però hi ha almenys dues coincidències, la casualitat que deia Valéry que era l'únic que li importava. La cadira reposa en el sotabosc igual que els troncs dels arbres. I aquesta cadira és un element habitual en els concerts d'estiu. Per econòmica, normalment. Més aviat antiestètica, com aquelles portes blanques tan classicones, cursi, falsament luxoses, de mal gust. Però que en aquesta imatge funciona molt bé. No es pot matar tot el que és gras.

Des del pont

Fotografia meva de la resclosa que hi ha al pont 

entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles

Els qui van fer aquesta construcció més aviat lletja dins l'aigua perquè els peixos vagin cap amunt, a contracorrent, perquè no es trobin estancats, no sabien que estaven fent una obra d'art. Aquesta bellesa que se'n va resclosa avall, topa amb el progrés que permet d'anar endavant. El divorci entre estètica i utilitat.

La part pel tot

GRISH, Elena Unidad

La teva vena

Niporepte 413 La lletera

dins Relats en català

El quadre vessa
de llet per la teva obra.
Tu la reculls.

Llum del matí
que és la llum de l’artista.
S’ho menja tot.

Esclat silenciós

 ROSAL, Inés 

Encara que ja no et pugui haver,

i que fins i tot no recordi la teva cara,

sí que ho faré amb els teus vestits,

en la forma del poema, la teva ombra.

I el lloro de repetició que és l'obra d'art,

a través sempre del seu espectador,

parlarà de tu sense cap mot.

Obres anys 1998-1999 de Jordi Rodríguez-Amat

És des de dalt,

que el so del campanar

pel tobogan

de la creació

al sentiment et mena.

Vi a les ampolles,

garrafes plenes d'aigua.

Color del vi,

tant com d'aigua als seients.

Ets borrós i clar alhora.

Un llibre fet

d'una finestra oberta,

o d'un mirall

on et pots projectar.

Un gerro amb contingut.

Signe d'admiració

                           

Disseny gràfic per al 24è Festival de Poesia Sant Cugat 2024

Tot i que diuen que el grafisme no és art,

que els dissenyadors són Marilyn,

i que no poden fer d'Ofèlia,

però sí d'ells mateixos,

crec que la millor idea 

ve a ser com fer diana,

dir el màxim de coses

amb el mínim d'elements,

com ho sol fer la poesia.

És per això que jo estimo

el que dic amb com ho dic

per igual, i no sabria

escollir salomònicament

entre les dues vessants.

Que l'important de debò

és que hi passi alguna cosa,

en el que t'arriba al cor.

Ambivalent

Niporepte 394 L'experiment de Wanda Wulz

Puc ser molt tendra,

i alhora puc ser esquerpa.

No em pots haver.  

Darrere les paraules

LÓPEZ, Duván

La pregunta

Metacrilat en colors

Que entrar dins d'una obra

no vol dir pas entendre-la més.

Just aleshores t'adones

que l'interrogant no desapareix,

sinó que es fa més gran.

Tampoc com a poeta

tens en propietat 

tot allò que escrius.

El que prové de l'inefable

en inefable es queda.